Drets humans, en picat a Egipte

??????????????????Quan just es compleix el primer aniversari del cop militar i la destitució que va posar fi a la presidència islamista de Mohamad Mursi a Egipte, el balanç de drets humans no pot ser més descoratjador.

Recordant aquells silencis occidentals tan còmplices amb l’Egipte de Mubarak, amb la Tunísia de Ben Ali o amb la Líbia dels últims anys de Gadaffi; ignorant els vents de canvi que van sorgir el 2011 amb Tahrir, el món novament calla i mira cap a una altra banda davant de la tormenta perfecta orquestada per Al Sisi i els seus, que esmicolen cada dia els drets humans.

Tortura i maltractaments de caire estructural, detencions i reclusions arbitràries d’activistes i bloguers, condemnes a periodistes, ofensiva total contra l’oposició política, represa de les execucions i sentències de mort col·lectives…

Aquesta és part de la recepta d’Al Sisi per a Egipte, un any després de la destitució de Mursi; recepta que porta com a conseqüència un panorama catastròfic de l’estat dels drets humans.

Les xifres ballen, però es parla de 16.000 detencions en un any (això són gairebé 44 cada dia) segons l’agència AP, mentre altres fonts, com WikiThawra, iniciativa gestionada pel Centre Egipci pels Drets Econòmics i Socials, eleven la xifra de persones detingudes i encausades a 40.000. També segons WikiThawra, aquest any s’haurien produït un mínim de 80 morts de persones que es trobaven sota custòdia en dependències policials o de l’exèrcit (una mort cada quatre dies).

No és cap sorpresa que les forces de seguretat d’Egipte protagonitzin abusos de drets humans. Ho han fet sempre, emparades pel poder. Però des de 2011, i amb el retorn al poder dels militars després del parèntesi civil de Mursi, estan desfermades i es mouen en la impunitat absoluta.

L’Agència de Seguretat Nacional torna a operar a plena capacitat, recorrent als mateixos mètodes de tortura i maltractaments emprats en els temps més foscos de l’era Mubarak. [Read more…]

Llibres i drets humans (Sant Jordi)

Aprofitant i reciclant unes recomanacions que he preparat per al web d’Amnistia Internacional Catalunya, i afegint-ne de noves, aquí una petita tria i selecció de llibres per Sant Jordi (novel·la, còmic, assaig, reportatge periodístic, etc.) que toquen qüestions relacionades amb els drets humans. Bona diada!

Warcelona. Una història de violència –  Jordi Borràs Pol·len Edicions
El fotoperiodista Jordi Borràs posa sobre la taula la violència als carrers de Barcelona, en totes les seves cares i expressions possibles. I amb una intenció clara: denunciar, d’una banda, l’ús desmesurat de la força per qui en té el monopoli de forma legal i, de l’altra, el poc rigor informatiu en molts mitjans de comunicació quan informen i valoren de disturbis al carrer.

Por qué no debemos pagar la deuda – Plataforma Auditoría Ciudadana de la DeudaIcaria Editorial
El deute continua sent un obstacle per al desenvolupament humà en molts racons del planeta, entre els quals el nostre. Aquest llibre analitza les raons i causes que expliquen la crisi i l’acumulació del deute, així com les conseqüències que té sobre la població i les possibles alternatives, que n’hi ha.

Tres años de revoluciones árabes – Paloma González del Miño (ed.)Los Libros de la Catarata
Temàtica: Nord d’Àfrica i Pròxim Orient / Món àrab / Drets humans / Assaig
Per entendre millor el nou context polític i social que es deriva de l’anomenada Primavera Àrab al Magreb i Pròxim Orient. El desig de canvi contra l’autoritarisme, la demanda de millors condicions de vida, la superació de la por a la protesta o la capacitat organitzativa dels manifestants, són alguns dels temes que s’hi analitzen.

14 – Jean EchenozRaig Verd Editorial
Temàtica: Guerra / Conflicte / I Guerra Mundial / Novel·la
En el terreny de la ficció, l’escriptor francès explica la història de cinc homes que van a la guerra de 1914. De manera molt detallada i descriptiva, i en poques pàgines, Echenoz condensa magistralment els combats, el patiment, la mort i l’essència del que va suposar aquell conflicte per a qui hi va participar. Essencial per entendre l’horror i l’absurd de tot conflicte bèl·lic i, en especial, de la Gran Guerra, just quan se’n compleix el centenari.

Qatar, el país més ric del món – Món SanromàEdicions de 1984
Temàtica: Qatar / Drets humans / Immigració / Drets laborals
Qui viu als gratacels enmig del desert d’aquest petit apaís asiàtic? Per què Qatar té tant d’interès en el Barça i Catalunya? Quina és la situació dels treballadors immigrants que hi viuen? Recentment Amnistia Internacional ha denunciat en un informe les condicions de vida i la vulneració de drets laborals d’aquestes persones.

Niños futbolistas – Juan Pablo MenesesBlackie Books
Temàtica: Futbol / Esport / Drets Humans / Reportatge / Periodisme
L’autor ha recorregut Amèrica Llatina i Espanya buscant un nen futbolista, una futura estrella, un nou Messi. Un relat extrem que desvetlla la cara oculta del mercat futbolístic: el tràfic de nens, la pressió de famílies, escoles i observadors de clubs espanyols, els viatges, esperances i fracassos. La cara fosca d’un esport de masses que mou tants diners i passions. [Read more…]

Un còmic contra la impunitat

chelita-02Reconec que no sóc un gran seguidor del còmic ni m’agrada especialment el gènere de vinyetes. Però cada cop circulen més exemples d’una novel·la gràfica valenta i rigorosa, enfocada a la crònica social, que documenta fets reals i desplega la informació com un gènere periodístic més.

A mig camí de la novel·la i la crònica, el còmic que explica fets inspirats en el món real de manera didàctica i instructiva juga un paper emergent i cada cop més necessari per arribar a nous públics.

En són exemples Persépolis de Marjane Satriapi, que explica la vida d’una nena a l’Iran dels aiatol·làs, els llibres de Joe Sacco sobre Gaza (Palestina) i Bòsnia o el Maus d’Art Spiegelman. Si anem més enrere, com a clar i clàssic precedent, destaca Carlos Giménez i la sèrie Paracuellos sobre l’Espanya gris de postguerra i l’Auxilio Social. Tots ells grans llibres i molt recomanables.

La setmana passada vaig tenir la sort de participar en la doble presentació a Barcelona d’una d’aquestes novel·les gràfiques, més humil, no menys important.

És La Chelita. El Salvador 1992 de l’asturià Ruma Barbero, que explica la història real d’una cooperant espanyola a El Salvador en firmar-se els acords de pau de Chapultepec. Aquests acords van  posar fi a un sagnant conflicte armat intern que va costar la vida a 75.000 persones en dotze anys.

La Charo, la protagonista, arriba a un país trinxat pel conflicte i participa en l’elaboració de l’informe per a la Comissió de la Veritat de Nacions Unides. Allà documenta els testimonis de nombroses violacions de drets humans comeses durant la guerra, especialment massacres i assassinats en massa perpetrats per l’exèrcit (de fins a 300 persones de cop), però també desaparicions forçades, tortures sota custòdia i violacions. [Read more…]

La decisió d’Scarlett

ScarlettAquesta setmana, la xarxa i alguns mitjans, no tots i no sempre de la millor manera, han anat ben plens amb l’embolic generat al voltant de l’actriu Scarlett Johansson.

Ella soleta s’ha situat en el centre de la controvèrsia per haver fitxat com a imatge pública de Sodastream, empresa israeliana de begudes gasoses (fins aquí bé), però que té la fàbrica en un assentament de colons jueus a la Palestina ocupada (malament).

El soroll generat també ha esquitxat l’ONG Oxfam, de qui Scarlett n’era ambaixadora des de 2005, i ha estat a punt de provocar una crisi de reputació al gegant humanitari. L’episodi, però, s’ha resolt molt ràpid, en pocs dies, i satisfactòriament per a molts dels actors implicats. I em genera algunes reflexions.

Els fets

L’empresa Sodastream és una empresa israeliana amb seu a Ma’ale Adumim, assentament de colons israelians a la Cisjordània ocupada. Ma’ale Adumim no és un assentament qualsevol: amb més de 40.000 habitants és un dels més grans; a sis o set quilòmetres de Jerusalem, es troba de camí a una altra important ciutat palestina, Jericó, i des de 1991 Israel el considera una ciutat.

Els assentaments en terres ocupades, tots, segons Nacions Unides, són il·legals.

Sodastream ofereix a Scarlett Johansson un acord de publicitat per esdevenir la cara de l’empresa, que comercialitza un sistema per fer-se refrescos amb gas des de casa. L’actriu accepta i protagonitza un anunci televisiu per ser emès aquest diumenge 2 de febrer, durant la Super Bowl.

Alhora, Scarlett Johansson és ambaixadora d’Oxfam des de l’any 2005. L’actriu és una generosa donant de l’organització, fins a 100.000€ anuals segons una informació publicada a EL PAIS, i ha viatjat amb Oxfam a països com Kènia, l’Índia o Sri Lanka.

El moviment BDS (Boicot, Desinversió, Sancions) agrupa més de 200 grups de la societat civil palestina que, des del 2005, defensen el  boicot a empreses, institucions i entitats amb prèsencia als Territoris Palestins Ocupats d’Israel (*vegeu comentaris).

L’estratègia de pressió a Israel es mantindrà, diuen, fins que aquest país no posi fi a l’ocupació i desmantelli el mur, retornin els refugiats palestins i acabi amb la discriminació dels palestins dins d’Israel. A Catalunya, tot i que no solen aparèixer gaire als mitjans, són força actius -recentment, per Nadal, van mobilitzar-se davant d’un Imaginarium, i també tenen com a objectiu de boicot l’aigua Eden, molt utilitzada en oficines, que prové dels Alts del Golan sirians, territori ocupat des del 1967. [Read more…]