Quatre execucions en vuit dies

1493083885_337855_1493094797_noticia_normal_recorte1

(Apunt actualitzat el divendres 28/04)

Fa uns dies vaig publicar un article a Catalunya Plural – El diario.es per parlar de la situació de la pena de mort al món, després que Amnistia Internacional fes públiques les seves estadístiques anuals d’execucions, condemnes a mort, rànquing de principals països executors, etc.

+ Aquí l’article complet: “Veurem la fi de la pena de mort?”.  [I en castellà, aquí]

L’any passat 23 països van executar un mínim de 1.032 persones.

La Xina, que considera la pena de mort un secret d’estat i no en facilita informació, és el principal executor, i amb seguretat ha matat més persones que tota la resta de països que completen el rànquing macabre. La segueixen l’Iran, l’Aràbia Saudita, l’Iraq i el Pakistan.

Per primer cop en 10 anys els EUA no figuren en el Top 5, i amb 20 execucions presenta la xifra més baixa des del 1991. En condemnes també, la xifra més baixa des del 1973.

Però aquesta setmana hem rebut la notícia lamentable de la doble execució de dos condemnats a Arkansas. És la primera execució doble que es fa als EUA des de l’any 2000 i Arkansas reprèn execucions després de 12 anys sense fer-ne. El 20 d’abril ja havia executat una altra persona. I ahir mateix, una més. Són 4 execucions en només vuit dies… Un autèntic i desastrós espectacle, l’impulsat pel governador d’aquest estat, el republicà Asa Hutchinson.

És, sens dubte, una notícia molt negativa que trenca la tendència positiva del retrocés de la pena de mort a tot el país, accentuada en els últims 7-8 anys. [Read more…]

Make Guantánamo great again?

150444_10_years_of_Guantanamo_-_Close_Guantanamo_Now_.jpg

+ Article a El Periódico (gener 2017) “Deixar Guantánamo a Trump”.

Guantánamo ja té nou comandament.

Es tracta d’Edward Cashman, que serà el 17è cap del centre de detenció nord-americà a l’illa de Cuba des que Bush el va obrir el gener de 2002 com a part essencial de la guerra contra el Terror impulsada després dels atacs de l’11S i la campanya militar a l’Afganistan.

És el primer comandament de l’era Trump que arriba a Guantánamo i el seu nomenament és rellevant perquè caldrà veure què hi passa en els propers mesos: si mou peça i en quina direcció ho fa.

El destí, el futur de Guantánamo, va formar part de la campanya de les presidencials i, en certa manera, també va planar sempre en els vuit anys d’Administració Obama, com una pedra en la sabata.

Obama va voler tancar Guantánamo i no se’n va sortir en els vuit anys de mandat. El va traspassar a Trump amb 41 presos, la xifra més baixa que mai ha tingut des de la seva obertura. N’hi va arribar a haver més de 800. El cas és que Trump va dir en campanya que tornaria a omplir Guantánamo “de dolents”. [Read more…]

“Quan els governs venen armes no haurien d’ignorar la seva responsabilitat en futures violacions de drets humans”

208066_annual_report_press_conference_2014_15__0Traducció i adaptació al català de l’entrevista a Donatella Rovera, investigadora d’Amnistia Internacional, publicada a la revista d’Amnistia Internacional Espanya, que podeu consultar sencera aquí. La Donatella va participar al juliol al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau, a Sant Cugat del Vallès, per parlar de l’impacte dels conflictes bèl·lics sobre la població civil, amb el focus en tres realitats actuals molt preocupants: Síria, el Iemen i l’Iraq.

El conflicte del Iemen és un conflicte oblidat?
Se’n parla massa poc. Portem un any i mig i allà hi tenim una gran crisi de drets humans perquè no es respecta el dret internacional humanitari. Resulta que el país més influent i ric de la regió, l’Aràbia Saudita, bombardeja el seu país veí, que és el més pobre. Durant mesos hem documentat bombardejos indiscriminats que han afectat la població civil. S’hi han utilitzat armes sofisticades, de les més precises, en un intent deliberat d’aterrir la població. Al Iemen es produeix una equació terrible: la majoria de morts per bombardejos són civils i les armes utilitzades per l’Aràbia Saudita i els seus aliats són, en la seva majoria, dels Estats Units.

I això com ho sabem? Com es fa una investigació sobre terreny d’Amnistia Internacional per determinar aquestes responsabilitats?
El que faig és buscar i mirar de localitzar restes i peces de míssils i projectils que impacten en zones de població civil. Aquestes restes ens parlen. Ens diuen d’on vénen, quin tipus d’armament és, fins i tot de cegades és més fàcil perquè el nombre de sèrie, de fabricació, queda intacte i es pot determinar amb exactitud de quin país ha sortit.

Tenim algun exemple concret al Iemen?
Sí. Hem pogut determinar que s’han utilitzat bombes de fragmentació, prohibides internacionalment. L’Aràbia Saudita és un país poderós i molt ben connectat amb potències internacionals com els Estats Units. Amb aquests aliats és molt complicat actuar, per exemple, en el marc de les Nacions Unides perquè es decreti un embargament d’armes als bàndols enfrontats. Sí que es pot actuar amb lleis internes, de cada país, perquè limitin aquestes transaccions comercials.

A l’abril el Congrés dels Diputats va instar el govern espanyol a no autoritzar venda d’armes a les parts en conflicte al Iemen i a investigar l’ús d’aquest armament…
Aquest és el camí. Escoltin, aquí existeix un Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes que els estats han de complir. I si organitzacions de drets humans, com Amnistia Internacional o altres, documenten que les armes venudes a l’Aràbia Saudita s’utilitzen per a cometre abusos, aquestes armes no han d’arribar-los. Hem de tenir una idea clara: quan els governs venen armes no haurien d’ignorar la seva responsabilitat en futures violacions de drets humans. Es venen les armes i ja està, ens n’oblidem: no, això no funciona així. Té conseqüències en els conflictes i en els seus efectes sobre la població civil. [Read more…]

Les mil i una fuetades

Free_Raif El 9 de gener, davant de la mesquita d’Al-Jafali a Jiddah (Aràbia Saudita), un home rep un càstig en públic després del rés dels divendres. Una, dues, tres, quatre… Fins a cinquanta fuetades. Es tracta de Raif Badawi, bloguer empresonat des de juliol de 2012 i condemnat a rebre 1.000 fuetades aplicades en sèries setmanals de 50.

El seu delicte: obrir un fòrum de debat polític a Internet i expressar-hi unes opinions que, segons les autoritats, “insulten l’islam”. Les fuetades no són l’única condemna; sumem-hi 10 anys de presó: 10. Tot plegat per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió.

El 16 de gener està prevista la segona sèrie de fuetades, però se suspèn “per raons mèdiques” perquè les ferides encara no s’han curat. Cal una evidència més gran del càstig infligit la setmana abans? El 23 de gener tampoc no s’aplica el càstig: les mateixes “raons mèdiques”. I avui, tampoc.

Bé. Imaginem-nos 50 fuetades a la nostra esquena. I en set dies, 50 més. I la setmana següent, 50 més. I així fins a completar el miler… Ens ho estalviem, però aquí estan molt detallades les seqüeles físiques i psíquiques d’aquesta terrible tortura.

Segons Amnistia Internacional, en Raif és un pres de consciència, una persona condemnada, empresonada i castigada per les seves idees. És un de tants activistes perseguits a l’Aràbia Saudita per expressar les seves opinions a través d’Internet.

Paradoxalment les xarxes socials són molt populars en un país, l’Aràbia Saudita, on la gent no pot expressar les seves opinions obertament en públic. On les dones, per exemple, es revolten perquè tenen prohibit conduir soles en cotxe i on un fosc portaveu ministerial diu que aquestes protestes responen a “somnis viciosos d’instigadors i intrusos que volen fer mal”.

On cada any s’executen un mínim de 80 persones (una cada quatre o cinc dies), moltes de les quals per decapitació.

Raif 2Les autoritats saudites han reaccionat amb pànic a la influència i impacte creixent de les xarxes socials en el debat polític: n’han augmentat la vigilància, fins i tot intentant prohibir algunes aplicacions. Res de nou: segueixen l’estela de paisos obsessionats per controlar les xarxes socials i internet, ja sigui per censurar-les i assetjar la dissidència (la Xina, Corea del Nord, Turquia o l’Iran), ja sigui per espiar-les i espiar el món sencer (EUA).

La família del Raif viu al Quèbec, a Mont-Real. El seu fill Doudi té 10 anys i li escriu una carta al pare empresonat. En aquest video diu: “Per què ets a la presó, papa? És la pregunta que em faig cada dia. Quan la mama m’ha explicat que estaves a a presó per les teves idees, he buscat el teu nom a Google. I m’ha sorprès veure tot el suport que rebies d’arreu del món”.

És així. Amnistia Internacional (AI) i altres organitzacions s’han mobilitzat aquests dies per
frenar el càstig al bloguer i per demanar-ne la llibertat immediata i incondicional. Hi ha tota una campanya internacional en marxa, que es pot seguir a Twitter amb el HT #FreeRaif. AI ha recollit més d’un milió de firmes adreçades a les autoritats saudites en poc més de tres setmanes, gairebé 90.000 de les quals només a Espanya. L’acció segueix oberta (una firmeta?)

1.000 fuetades, doncs. Però en falta una. Sí, una. La que rebem tots i cadascun de nosaltres quan sentim a l’esquena els efectes (i el pes insuportable, i la pudor…) de la hipocresia d’Europa i dels Estats Units. Just aquesta setmana que l’Aràbia Saudita ha enterrat el rei Abdul·là, nombroses delegacions estrangeres han anat desfilant pel país per retre honors als grans responsables de totes aquestes atrocitats contra els drets humans: la família reial saudita.

Una altra família reial, l’espanyola, també hi ha viatjat. Grans amigues, les dues famílies, ho sabem prou bé. Coses com el desembarcament ostentós i estival dels saudites a Marbella rebuts cada any amb tots els honors—, o els negocis del govern espanyol i de grans empreses a l’Aràbia Saudita —com la venda d’armes (376M euros el 2014) o l’AVE Medina-La Meca (6.700M euros: Adif, Cobra, Consultrans, Copasa, Dimetronic, Imathia, Inabensa, Ineco, Indra, OHL Internacional, Renfe y Talgo)— se’ns claven a l’esquena una vegada, i una altra.

Sabem que, amb tota probabilitat, ni la família reial espanyola ni el govern Rajoy ni cap dels consellers o accionistes de les empreses que sucaran de l’AVE saudita no s’hauran interessat aquests dies per la sort del Raif. Ni pels altres molts Raifs. Aquesta és la fuetada que fa mil i una. I dol.