Adéu bales de goma… I ara?

bales_influencersFa gairebé un any i mig, quan Ester Quintana va rebre l’impacte d’una bala de goma dels Mossos a Barcelona, semblava impossible. Però el dia ha arribat. Avui, per fi, els Mossos deixen d’utilitzar aquests projectils, després de provocar en els darrers anys lesions greus a una desena de persones, la majoria (fins a 7) amb mutilacions oculars.

Aquestes actuacions han suposat també la imputació de fins a 30 agents de la policia autonòmica, cap condemna fins al moment.

Com hem arribat fins aquí? En primer lloc per la pressió popular. Una feina impagable que han fet els moviments socials, especialment Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo, el darrer, sorgit de l’entorn de l’Ester. Han estat les víctimes, els seus advocats i grups de suport els qui s’han mobilitzat i han interpel·lat els responsables polítics fins a provocar el canvi.

Aquests i altres grups són els que han situat aquesta qüestió en l’agenda política i mediàtica; els qui han encertat el to comunicatiu (tan dur i alhora tan sensible…) per fer-nos entendre l’experiència personal que suposa perdre un ull. Són del tot imprescindibles la sèrie de fotografies de Stop Bales de Goma, aquest vídeo o el primer de l’Ester Quintana, a sota.


Són també els qui han posat el dit a la nafra assenyalant els canvis de versions del cos policial, les contradiccions, si no directament les mentides, dels responsables policials i polítics… sacsejant els mitjans que, com sol ser habitual, van transmetre versions oficials sense qüestionar-les a fons. Finalment es va forçar una comissió parlamentària.

Sense tots aquests moviments avui no tindríem prohibició de les bales de goma. En tot moment els responsables polítics han anat a remolc. Primera lliçó.
[Read more…]

Llibres i drets humans (Sant Jordi)

Aprofitant i reciclant unes recomanacions que he preparat per al web d’Amnistia Internacional Catalunya, i afegint-ne de noves, aquí una petita tria i selecció de llibres per Sant Jordi (novel·la, còmic, assaig, reportatge periodístic, etc.) que toquen qüestions relacionades amb els drets humans. Bona diada!

Warcelona. Una història de violència –  Jordi Borràs Pol·len Edicions
El fotoperiodista Jordi Borràs posa sobre la taula la violència als carrers de Barcelona, en totes les seves cares i expressions possibles. I amb una intenció clara: denunciar, d’una banda, l’ús desmesurat de la força per qui en té el monopoli de forma legal i, de l’altra, el poc rigor informatiu en molts mitjans de comunicació quan informen i valoren de disturbis al carrer.

Por qué no debemos pagar la deuda – Plataforma Auditoría Ciudadana de la DeudaIcaria Editorial
El deute continua sent un obstacle per al desenvolupament humà en molts racons del planeta, entre els quals el nostre. Aquest llibre analitza les raons i causes que expliquen la crisi i l’acumulació del deute, així com les conseqüències que té sobre la població i les possibles alternatives, que n’hi ha.

Tres años de revoluciones árabes – Paloma González del Miño (ed.)Los Libros de la Catarata
Temàtica: Nord d’Àfrica i Pròxim Orient / Món àrab / Drets humans / Assaig
Per entendre millor el nou context polític i social que es deriva de l’anomenada Primavera Àrab al Magreb i Pròxim Orient. El desig de canvi contra l’autoritarisme, la demanda de millors condicions de vida, la superació de la por a la protesta o la capacitat organitzativa dels manifestants, són alguns dels temes que s’hi analitzen.

14 – Jean EchenozRaig Verd Editorial
Temàtica: Guerra / Conflicte / I Guerra Mundial / Novel·la
En el terreny de la ficció, l’escriptor francès explica la història de cinc homes que van a la guerra de 1914. De manera molt detallada i descriptiva, i en poques pàgines, Echenoz condensa magistralment els combats, el patiment, la mort i l’essència del que va suposar aquell conflicte per a qui hi va participar. Essencial per entendre l’horror i l’absurd de tot conflicte bèl·lic i, en especial, de la Gran Guerra, just quan se’n compleix el centenari.

Qatar, el país més ric del món – Món SanromàEdicions de 1984
Temàtica: Qatar / Drets humans / Immigració / Drets laborals
Qui viu als gratacels enmig del desert d’aquest petit apaís asiàtic? Per què Qatar té tant d’interès en el Barça i Catalunya? Quina és la situació dels treballadors immigrants que hi viuen? Recentment Amnistia Internacional ha denunciat en un informe les condicions de vida i la vulneració de drets laborals d’aquestes persones.

Niños futbolistas – Juan Pablo MenesesBlackie Books
Temàtica: Futbol / Esport / Drets Humans / Reportatge / Periodisme
L’autor ha recorregut Amèrica Llatina i Espanya buscant un nen futbolista, una futura estrella, un nou Messi. Un relat extrem que desvetlla la cara oculta del mercat futbolístic: el tràfic de nens, la pressió de famílies, escoles i observadors de clubs espanyols, els viatges, esperances i fracassos. La cara fosca d’un esport de masses que mou tants diners i passions. [Read more…]

#MWC14 (un conte)

Mobile_World_Congress_Barcelona_2012_(4)De cop, a la gran ciutat arriba el soroll. No és un soroll blanc, dels que zumzegen lleugerament i gairebé ni es perceben.

És dels de debò, eixordador com per trencar la barrera del so una i altra vegada.

Fins a la ciutat hi vola gent d’arreu, el 90 per cent homes; també hi aterren gadgets, apps, smartphones, partners, speakers… i hi ha androids i xperias, 3G, 4G, grans marques i noms; fins i tot un messies, de nom Zuckerberg.

El corifeu (o mitjans de comunicació) parla: “Oh, poble insensible! No negueu la importància de tan magne esdeveniment! 75.000 ànimes ens visiten en només quatre dies. Sabeu quants euros suposa això?” Es repeteixen una i altra vegada, com un mantra, unes xifres d’impacte econòmic abassegadores que, però, alguns qüestionen.

A la tele, poc abans de la inauguració de la festa, s’emet una notícia on parla l’exèrcit de joves que hi treballaran per posar al CV que han estat al Congrés, diuen. Menys mal.

Una noia mona que somriu explica que hi treballarà d’hostessa tres dies, tres; un, dos i tres, i gràcies. Això sí, ho posarà al CV i seguim.

A la tele, també s’hi veu un noi que resulta ser el messies d’abans, que es diu Mark i va inventar fa deu anys un llibre de cares que molta gent omple cada dia amb la seva vida a canvi de dades i més dades que el Mark i els seus controlen. No se’n sap gaire què en fan, de les dades, però aquí la gent no sol preguntar-se gaire les coses: és com funciona tot.

Alguns diuen que és un geni. Els altres el creuen un venedor de fum amb discurs buit. Només un titular sobresurt d’una xerrada de 45 minuts: “Caldria inventar un internet per connectar tot el món”. Ah val, molt bé.

[Read more…]

Informar des de fora (i des de dins)

veriper3_pequeSí, el periodisme està en crisi, ja ho sabem… Els i les periodistes som dels col·lectius que més discutim sobre el futur de la professió i potser de moltes de les reflexions col·lectives pot sortir la clau de volta per superar el tobogan sense fi en què darrerament semblem instal·lats.

Escric ara, per exemple, quan al Periódico la redacció porta més de 20 dies de vaga de signatures pels plans de l’empresa de reduir sous, o poques setmanes després del tancament de Canal 9 al País Valencià, o quan s’ha constituït Mitjans en Lluita, coordinadora de treballadors i treballadores de mitjans de comunicació a Catalunya que pateixen retallades laborals.

Per això és bo que sorgeixin iniciatives com el projecte Vermut & Periodisme, impulsat pels periodistes Marta Aguilar i Víctor F. Clarés: una trobada mensual de professionals del periodisme i la comunicació per afavorir el debat i la reflexió crítica sobre els mitjans de comunicació.

Cadascuna de les sessions es dedica a un tema específic i compta amb veus diferents. Fins al moment se n’han fet tres, des de l’octubre, i sembla que el format es va consolidant: 50 assistents en l’edició de desembre, la darrera.

Dissabte 28 de desembre es va parlar de les corresponsalies i el repte d’informar des de fora, amb Toni Cruanyes, excorresponsal de TV3 a Londres i a París i des d’aquesta setmana nou editor i nova cara del TN Vespre; Xavier Aldekoa, corresponsal d’Àfrica de La Vanguardia des de Johannesburg; Bricio Segovia, corresponsal del diari ARA a Rússia i reporter de Russia Today; i Albert Segura, corresponsal a Brussel·les de RAC1 i 8TV.

La sessió va començar amb un joc. Els periodistes convidats van anar responent i comentant les preguntes i informacions (una cita, un titular de premsa, tuits…) que es trobaven en sobres de colors que anaven triant. Així, juntament amb les preguntes del públic assistent (i per Twitter) es va aconseguir que la trobada fos molt dinàmica i es tractessin molts més temes que amb un format clàssic de xerrada-taula-ponents. [Read more…]