Adéu bales de goma… I ara?

bales_influencersFa gairebé un any i mig, quan Ester Quintana va rebre l’impacte d’una bala de goma dels Mossos a Barcelona, semblava impossible. Però el dia ha arribat. Avui, per fi, els Mossos deixen d’utilitzar aquests projectils, després de provocar en els darrers anys lesions greus a una desena de persones, la majoria (fins a 7) amb mutilacions oculars.

Aquestes actuacions han suposat també la imputació de fins a 30 agents de la policia autonòmica, cap condemna fins al moment.

Com hem arribat fins aquí? En primer lloc per la pressió popular. Una feina impagable que han fet els moviments socials, especialment Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo, el darrer, sorgit de l’entorn de l’Ester. Han estat les víctimes, els seus advocats i grups de suport els qui s’han mobilitzat i han interpel·lat els responsables polítics fins a provocar el canvi.

Aquests i altres grups són els que han situat aquesta qüestió en l’agenda política i mediàtica; els qui han encertat el to comunicatiu (tan dur i alhora tan sensible…) per fer-nos entendre l’experiència personal que suposa perdre un ull. Són del tot imprescindibles la sèrie de fotografies de Stop Bales de Goma, aquest vídeo o el primer de l’Ester Quintana, a sota.


Són també els qui han posat el dit a la nafra assenyalant els canvis de versions del cos policial, les contradiccions, si no directament les mentides, dels responsables policials i polítics… sacsejant els mitjans que, com sol ser habitual, van transmetre versions oficials sense qüestionar-les a fons. Finalment es va forçar una comissió parlamentària.

Sense tots aquests moviments avui no tindríem prohibició de les bales de goma. En tot moment els responsables polítics han anat a remolc. Primera lliçó.
[Read more…]

Bales de goma i molt més

15MAquest article ha estat publicat al Diari de la Solidaritat del Catalunya PluralElDiario.es (21.09.2013) i dóna la visió d’Amnistia Internacional sobre la qüestió, no pas la meva personal. Aquesta n’és la versió en castellà.

Dimarts passat una representació d’Amnistia Internacional Catalunya (AIC) compareixia davant de la Comissió d’Estudi del Parlament de Catalunya sobre models de seguretat i ús de materials antiavalots. Més enllà de la qüestió de prohibir o no les bales de goma, està en joc la necessitat d’assolir més garanties democràtiques i noves mesures de rendició de comptes de les actuacions de la policia per evitar nous abusos.

El context actual de manifestacions al carrer pels efectes de la crisi i contra les retallades i les polítiques d’austeritat ha provocat que en els darrers temps hàgim assistit a algunes actuacions policials que han vulnerat drets. Amnistia Internacional ha documentat nombrosos casos d’ ús excessiu de la força i maltractaments per part de forces policials a Catalunya i a la resta de l’estat. Recentment l’organització també ha publicat l’informe Actuació Policial en les Manifestacions a la Unió Europea, on es recullen casos documentats sobre l’ús excessiu de la força, la utilització indeguda d’armes “menys letals” com les bales de goma o els gasos lacrimògens, l’obstrucció d’accés a assistència mèdica i la detenció arbitrària a països com Espanya, Grècia o Romania.

Entenent sempre que l’actuació policial en les manifestacions no és gens fàcil, cal entendre també que aquesta, sempre i sense excepció, ha de respectar el dret internacional.

Hi ha unes normes internacionals i directrius sobre bones pràctiques que la policia ha de complir i que recorden, per exemple, que l’ús de la força policial només es farà quan sigui estrictament necessari i sempre haurà de ser proporcionat. I no sempre ha estat així.

Els fets de Plaça Catalunya de maig del 2011 amb el moviment 15M, per exemple, van mostrar com es vulnerava el dret bàsic a la manifestació pacífica. Tots tenim encara al cap les imatges d’ús excessiu de la força amb què es van desallotjar els manifestants asseguts aquell dia, o la utilització desproporcionada de bales de goma i gasos lacrimògens en les vagues generals del 2012. [Read more…]

De policies i manifestants

policiaArticle publicat a Diari de la Solidaritat / El Diario.es Catalunya el 10.12.2012

Malauradament ja comença a ser habitual veure imatges de persones que es manifesten pacíficament contra les mesures d’austeritat i que reben cops i puntades de peu, o ruixades amb gasos o ferides als ulls per projectils de goma…

Tot i la gravetat d’aquests fets, el panorama és força desolador: en l’actualitat les autoritats, totes, ni investiguen prou ni solen castigar l’ús excessiu de la força per part de la policia, i en cas d’iniciar-se investigacions, les demandes queden arxivades al no poder identificar-se els agents implicats perquè no compleixen amb l’obligació de portar visible la identificació.

I quan s’arriba al final (i passa poques vegades) i es produeix una condemna per tortures o maltractaments a membre de cossos policials, assistim perplexos a la concessió d’indults, com ha passat recentment amb l’indult del Govern espanyol a cinc agents de Mossos d’Esquadra condemnats per tortures i maltractament a un detingut en una comissaria de Barcelona.

Aquests indults no fan sinó obrir la porta i reforçar la impunitat davant d’un crim del dret internacional com és la tortura i es llança a la societat un missatge preocupant: els abusos policials no són sancionats com es mereixen.

No és nou el que acaba de passar amb els Mossos d’Esquadra recentment indultats: porta anys produint-se. L’indult és un pas més per incrementar la impunitat sobre els maltractaments policials i els casos de tortura. No oblidem que fins i tot organismes internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans, han condemnat Espanya en diverses ocasions per no investigar tortures com en el cas de l’exdirector d’Egunkaria, Martxelo Otamendi, o pel casos de la detenció il.legal del senegalès Mamadou Kane i d’agressió policial a la nigeriana Beauty Salomon. [Read more…]