De policies i manifestants

Article publicat a Diari de la Solidaritat / El Diario.es Catalunya el 10.12.2012

Malauradament ja comença a ser habitual veure imatges de persones que es manifesten pacíficament contra les mesures d’austeritat i que reben cops i puntades de peu, o ruixades amb gasos o ferides als ulls per projectils de goma…

Tot i la gravetat d’aquests fets, el panorama és força desolador: en l’actualitat les autoritats, totes, ni investiguen prou ni solen castigar l’ús excessiu de la força per part de la policia, i en cas d’iniciar-se investigacions, les demandes queden arxivades al no poder identificar-se els agents implicats perquè no compleixen amb l’obligació de portar visible la identificació.

I quan s’arriba al final (i passa poques vegades) i es produeix una condemna per tortures o maltractaments a membre de cossos policials, assistim perplexos a la concessió d’indults, com ha passat recentment amb l’indult del Govern espanyol a cinc agents de Mossos d’Esquadra condemnats per tortures i maltractament a un detingut en una comissaria de Barcelona.

Aquests indults no fan sinó obrir la porta i reforçar la impunitat davant d’un crim del dret internacional com és la tortura i es llança a la societat un missatge preocupant: els abusos policials no són sancionats com es mereixen.

No és nou el que acaba de passar amb els Mossos d’Esquadra recentment indultats: porta anys produint-se. L’indult és un pas més per incrementar la impunitat sobre els maltractaments policials i els casos de tortura. No oblidem que fins i tot organismes internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans, han condemnat Espanya en diverses ocasions per no investigar tortures com en el cas de l’exdirector d’Egunkaria, Martxelo Otamendi, o pel casos de la detenció il.legal del senegalès Mamadou Kane i d’agressió policial a la nigeriana Beauty Salomon.

Però tornem a la qüestió de les manifestacions. En els darrers mesos, sobretot a partir de les manifestacions del 15M de 2011, les imatges de manifestants colpejats han proliferat i han desembocat en un un autèntic clam social perquè la policia respongui dels seus actes i obri investigacions sobre aquests abusos. Tot i que els resultats són encara ben minsos, podem afirmar que ja es majoritària en la societat la percepció que en el nostre sistema es produeixen abusos policials.

Ja no es pot mirar cap a l’altre costat com es feia anys enrere quan en els informes d’Amnistia Internacional ja es denunciaven tals abusos. Ara les evidències acaben sortint a la llum, més que mai, mitjançant vídeos, fotografies i l’ús de xarxes socials. Els espais d’impunitat lentament es van acotant i aquesta és una bona notícia per als drets humans, tot i el llarg camí que encara queda per recórrer.

Informe europeu sobre ús excessiu de la força contra manifestants

A finals d’octubre, Amnistia Internacional va publicar l’Informe Actuació policial a les manifestacions a la Unió Europea  on es posava al descobert aquest ús excessiu de la força contra manifestants i també periodistes, detencions arbitràries i obstrucció de l’accés a l’assistència mèdica. Hi apareixien casos de l’Estat espanyol i una fotografia que tots recordem: la càrrega contra les persones acampades del 15M a la Plaça Catalunya el maig del 2011, una actuació policial que va tenir el dubtós honor d’aparèixer denunciada en el darrer Informe anual d’Amnistia Internacional.

La policia és responsable de protegir la seguretat i l’ordre públics i que la llei li permet l’ús de la força. L’actuació policial en una manifestació no és gens fàcil i moltes vegades els agents han de caminar per una línia molt fina que separa la protecció i el manteniment de l’ordre públic i la seguretat del dret a la llibertat de reunió i manifestació. Però els agents no poden ignorar el que estableix el dret internacional i les bones pràctiques al respecte, i n’hi ha un bon grapat: calmar les situacions tenses o violentes, mediació i diàleg amb manifestants, garantir la identificació dels agents que participen en un dispositiu, etc. Moltes s’incompleixen.

I la policia tampoc no pot ignorar que el recurs a la força ha de ser l’últim recurs, només si és estrictament necessari. I que la utilització de materials antiavalots potencialment letals com les bales de goma, per exemple, s’ha de fer observant unes directrius estrictes que els darrers anys a Barcelona sembla que, com a mínim, no estan funcionant.

Serien armes menys letals aquell tipus de material policial que no són armes de foc però que potencialment també poden esdevenir letals. Es tracta de material com els canons d’aigua, les bales de goma, el gas lacrimogen o les substàncies químiques irritants. En el cas de Catalunya, les bales de goma i altres projectils són utilitzats pels agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra. A aquestes alçades ningú no dubta de la perillositat d’aquests materials i el que denuncia Amnistia Internacional és que la seva utilització no ha estat objecte d’una avaluació exhaustiva ni independent i que segurament s’estan utilitzant de manera indeguda.

AI demana als governs amb responsabilitat en seguretat pública que introdueixin directrius estrictes sobre el disseny i ús d’aquest material i uns mecanismes de vigilància per garantir el seguiment i observança de les directrius. La proliferació d’incidents en els últims temps relacionats amb aquests materials fan dubtar que això s’estigui fent i per això també demanem que s’investiguin a fons tots els casos.

Les manifestacions aniran a més. La pròpia situació social i econòmica que vivim portarà a més manifestacions al carrer. I el que els governs han de fer, per damunt de tot, és respectar el dret universal a la manifestació i protesta pacífica. Quan es produeix una situació violenta en una manifestació, els governs i les forces de seguretat no poden utilitzar aquest fet com a excusa per limitar el dret de reunió i manifestació de persones que protesten pacíficament i encara menys que aquestes persones es vegin involucrades en episodis d’ús excessiu de la força per part dels agents.