Què li passa al meu mòbil?

Campanya Raise Hope for Congo - Enough ProjectDoncs que segurament està tacat de sang… Les empreses fabricants de mòbils són poc transparents en la cadena de subministrament i no garanteixen prou que els minerals utilitzats en la fabricació d’aparells (com el coltan) són nets i no provenen de l’explotació il·legal de recursos en països com el Congo.

¿Saben aquestes empreses que la compra de minerals està allargant un conflicte de gairebé 20 anys, amb 5 milions de morts, i on es cometen repetides violacions de drets humans, com els abusos sexuals a dones i nenes com a arma de guerra? És legal tot el procés de comercialització del coltan? Quines empreses i actors hi estan implicats? Hi ha alternatives? Què hi pot fer la ciutadania?

De tot això es va parlar dilluns passat en el cicle Els dilluns dels Drets Humans (Cristianisme i Justícia), on dos bons coneixedors de la zona i de processos de pau, Óscar Mateos i Miquel Àngel Prieto, van donar algunes respostes i claus per entendre millor la realitat de la RD del Congo. L’Óscar va explicar que el conflicte té moltes dimensions, que està internacionalitzat  i hi juguen una multiplicitat d’actors, alguns clau, com Uganda o la veïna Rwanda de Paul Kagame, aliat ferm dels EUA i responsable de grans matances i desplaçaments forçats de població civil a la regió dels Grans Llacs.

També hi ha unes causes històriques, amb el pic situat en les atrocitats comeses per la presència colonial (Bèlgica), i també d’econòmiques, com l’explotació de l’or o el coltan (85% de les reserves mundials a la RDC i imprescindible per als nostres aparells electrònics)… Unes riqueses naturals del país cobejades per una vuitantena de multinacionals que hi operen.

I també hi juguen unes Nacions Unides que hi són presents amb cascos blaus i que “ja formen més part del problema que de la solució”, segons Óscar Mateos, amb un paper “nefast” en el seu desplegament militar; per exemple, en les agressions sexuals comeses per les seves forces i denunciades per organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch.

Davant d’aquest panorama i reconeixent la dificultat de trobar una sortida ràpida per la RD del Congo, Mateos va destacar que, contràriament a la imatge que se sol transmetre d’una població civil congolesa massacrada, víctima passiva i resignada, hi ha una societat civil organitzada i emergent que treballa per la pau. Des de grups de dones que denuncien les agressions a periodistes de petites emissores (el paper de la ràdio és molt important). Per l’Óscar, a banda de les sortides al conflicte d’alta volada, com la pressió internacional a actors com Rwanda o Uganda, la solució també passa per visibilitzar aquestes iniciatives que treballen per la pau des de la societat civil.

Com explicava dilluns mateix en un parell de tuits el periodista Xavier Aldekoa des de Bukavu: “Ahir vam estar amb grup de músics que canten per la pau i la democràcia. I un director de cinema que fa una pel·lícula per educar en la pau. Portem menys d’una setmana al Congo i la paraula que més hem sentit és pau. Tothom la demana una i altra vegada: Pau, pau i pau...”

Miquel Àngel Prieto, de Justícia i Pau, va parlar de la Xarxa d’Entitats per la RD del Congo i va començar amb una denúncia. La Xarxa va presentar divendres passat una proposta de declaració institucional al plenari de l’Ajuntament de Barcelona per demanar a les empreses de telefonia mòbil que participaran el proper Mobile World Congress (MWC, 25-28 de febrer) més transparència en la cadena de subministrament.

El no de CiU i PP va impedir-ne l’aprovació. Curiosament en altres poblacions catalanes aquestes formacions han votat a favor de la mateixa declaració… però esclar, a Barcelona, a la mateixa seu del MWC i a tres setmanes de la cita… “Va pesar la marca Barcelona”, afirmava Prieto.

No amb el meu mòbil

La Xarxa té en marxa una campanya, No amb el meu mòbil, que posa l’accent en aquesta qüestió. No és un tema accessori: Barcelona és (i ho serà fins al 2018 com a mínim) la capital mundial del mòbil, i no hauria de tancar els ulls al fet que aquesta font de riquesa, recursos, turisme i bona imatge de marca global per a la ciutat sigui alhora font d’explotació, mort i invisibilitat per a les persones que viuen a les regions africanes des d’on s’extrauen aquests minerals. L’explotació minera al Congo és font d’activitat econòmica però, alhora, és una “trampa de la pobresa”, segons Prieto, amb uns ingressos per als treballadors que de seguida s’esvaeixen i no es reinverteixen productivament.

És utòpic pensar que es reduirà l’expansió dels mòbils, dels smartphones, tot just quan gairebé tothom comença a ser conscient de les possibilitats que s’obren amb aquests petits ginys. A Espanya ja hi ha 56 milions línies de telefonia mòbil, moltes més que no pas habitants. No hi ha volta enrere. Ni tu ni jo deixarem d’utilitzar el nostre mòbil o les tablets o el llibre electrònic. Però sí que tenim el poder dels consumidors i un camí encara per recórrer.

Així, anar contra la mateixa existència dels mòbils o la seva compra no és l’objectiu. La mateixa Xarxa reconeix que no es mobilitzen perquè es venguin menys mòbils. Peró sí que actuen perquè hi hagi més informació accessible a la ciutadania i aquesta pugui practicar un consum més responsable d’aquests aparells, que es pugui aprofundir en la seva traçabilitat. I pressiona perquè el procés d’explotació i comercialització sigui més transparent i digne, perquè ara no ho és.

Rànquing d’empreses més responsables

Als EUA hi ha una campanya de l’organització Enough Project, molt potent, el projecte Raise Hope for Congo, que ha elaborat un mètode objectiu i rigorós de classificació de les empreses segons el nivell de traçabilitat, control i auditoria i certificació de la cadena comercial de subministrament dels minerals. Amb aquest mètode han elaborat un rànquing que mostra quines empreses inverteixen en minerals “nets” i quins no. I ho deixen clar: Use your consumer power to make more responsible purchasing decisions. Send messages to companies you purchase from, reminding them how important conflict-free from Congo is to you. Caldria exportar-ho aquí per donar més eines a la ciutadania, que no deixarà de comprar mòbils, però que potser sí que es preocuparà per quin mòbil és més “responsable”.

Ara toca pressionar les grans empreses fabricants de mòbils. I toca moure’ns com a consumidors. I som a Barcelona, la capital mundial del mòbil com ens repeteixen per activa i per passiva mitjans de comunicació i autoritats quan s’apropa el MWC. Quin aparador més immillorable, no? I cal fer una pregunta directa als responsables de l’Ajuntament de Barcelona, ciutat que sempre ha fet bandera de la solidaritat i compromís amb els drets humans: seguirem amb la bena (interessada) als ulls mentre fem caixa o escoltarem el clam del poble congolès que reclama “pau”?

Per saber-ne més:
+ http://www.perillderiqueses.org/
+ http://bloodinthemobile.org/
+ “Taking Conflict Out of Consumer Gadgets: Company Rankings on Conflict Minerals 2012”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s