Els governs vigilen la COVID-19. I a nosaltres també?

+ Article original publicat al Crític: Els governs vigilen el virus. I a nosaltres també? (24.04.2020)

L’emergència sanitària i social de la COVID-19 ens mostra com la tecnologia pot ser una bona aliada dels governs en els seus esforços per salvar vides. Però, què passa quan aquests mateixos governs amplien l’ús de les tecnologies de vigilància massiva? Són sempre mesures legals i respectuoses amb els drets humans? Hi ha el risc que esdevinguin estructurals?

Els governs tenen l’obligació de garantir el dret a la salut i de controlar una pandèmia com la que estem vivint. És per això que poden restringir temporalment alguns drets humans per respondre a l’actual situació d’emergència, sí, però no haurien de fer-ho de qualsevol manera. No poden tenir barra lliure.

Alguns extractes de l’article:

La història ens aconsella ser desconfiats amb aquests moviments dels governs. Sabem que hi ha un perill real que el que ara facin es converteixi en estructural i que creuin les línies vermelles que marca el dret internacional de drets humans: que la vigilància sigui proporcionada, limitada en el temps, transparent i amb possibilitat de rendició de comptes si se n’acaba fent un ús indegut.

Totes aquestes pràctiques plantegen importants interrogants sobre la manera en què es recopila, utilitza i comparteix la nostra informació personal. Qui ens garanteix, a més, que una vegada recopilades aquestes dades, i en mans de l’estat, no s’utilitzaran amb finalitats diferents al seguiment de salut i la lluita contra la pandèmia?

Vivim un moment excepcional, inèdit, però els drets humans han de continuar sent aplicables. La gestió d’una crisi global de salut pública no pot ser una nova excusa per retallar drets.

Quatre execucions en vuit dies

1493083885_337855_1493094797_noticia_normal_recorte1

(Apunt actualitzat el divendres 28/04)

Fa uns dies vaig publicar un article a Catalunya Plural – El diario.es per parlar de la situació de la pena de mort al món, després que Amnistia Internacional fes públiques les seves estadístiques anuals d’execucions, condemnes a mort, rànquing de principals països executors, etc.

+ Aquí l’article complet: “Veurem la fi de la pena de mort?”.  [I en castellà, aquí]

L’any passat 23 països van executar un mínim de 1.032 persones.

La Xina, que considera la pena de mort un secret d’estat i no en facilita informació, és el principal executor, i amb seguretat ha matat més persones que tota la resta de països que completen el rànquing macabre. La segueixen l’Iran, l’Aràbia Saudita, l’Iraq i el Pakistan.

Per primer cop en 10 anys els EUA no figuren en el Top 5, i amb 20 execucions presenta la xifra més baixa des del 1991. En condemnes també, la xifra més baixa des del 1973.

Però aquesta setmana hem rebut la notícia lamentable de la doble execució de dos condemnats a Arkansas. És la primera execució doble que es fa als EUA des de l’any 2000 i Arkansas reprèn execucions després de 12 anys sense fer-ne. El 20 d’abril ja havia executat una altra persona. I ahir mateix, una més. Són 4 execucions en només vuit dies… Un autèntic i desastrós espectacle, l’impulsat pel governador d’aquest estat, el republicà Asa Hutchinson.

És, sens dubte, una notícia molt negativa que trenca la tendència positiva del retrocés de la pena de mort a tot el país, accentuada en els últims 7-8 anys. [Read more…]

Make Guantánamo great again?

150444_10_years_of_Guantanamo_-_Close_Guantanamo_Now_.jpg

+ Article a El Periódico (gener 2017) “Deixar Guantánamo a Trump”.

Guantánamo ja té nou comandament.

Es tracta d’Edward Cashman, que serà el 17è cap del centre de detenció nord-americà a l’illa de Cuba des que Bush el va obrir el gener de 2002 com a part essencial de la guerra contra el Terror impulsada després dels atacs de l’11S i la campanya militar a l’Afganistan.

És el primer comandament de l’era Trump que arriba a Guantánamo i el seu nomenament és rellevant perquè caldrà veure què hi passa en els propers mesos: si mou peça i en quina direcció ho fa.

El destí, el futur de Guantánamo, va formar part de la campanya de les presidencials i, en certa manera, també va planar sempre en els vuit anys d’Administració Obama, com una pedra en la sabata.

Obama va voler tancar Guantánamo i no se’n va sortir en els vuit anys de mandat. El va traspassar a Trump amb 41 presos, la xifra més baixa que mai ha tingut des de la seva obertura. N’hi va arribar a haver més de 800. El cas és que Trump va dir en campanya que tornaria a omplir Guantánamo “de dolents”. [Read more…]

De Yahoo al cas Snowden: deixeu d’espiar-nos a Internet

cnt4_fr53-1

Recupero un article que a l’octubre em van publicar al Crític.

+ ARTICLE “De Yahoo al cas Snowden: deixeu d’espiar-nos a Internet”

S’estrenava la pel·li “Snowden” d’Oliver Stone i va ser un bon moment per reflexionar sobre la vigilància massiva a Internet practicada per governs. En nom de la seguretat, alguns governs emmagatzemen milers i milers de dades de ciutadans que no sabem com seran utilitzades. El que sí sabem és que vulneren drets fonamentals com la privacitat o la llibertat d’expressió. Des d’organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional ho han denunciat els darrers temps, després que fins i tot elles hagin estat espiades.

Obama ha deixat la presidència dels EUA perdonant Chelsea Manning, que va filtrar a Wikileaks documents i vídeos que revelaven greus vulneracions de drets humans a l’Iraq. Snowden, per contra, que va descobrir al món la immensa teranyina de vigilància massiva i indiscriminada responsabilitat dels EUA, segueix exiliat a la força a la Rússia de Putin perquè si torna al seu país haurà de fer front a una condemna molt dura: Manning, per exemple, va ser condemnat a 35 anys, dels quals finalment quan surti de la presó al maig, n’haurà complert 7. Un sistema pervers que penalitza la revelació d’abusos de drets humans amb càstigs desproporcionats. Revelar violacions de drets humans, mai no hauria de ser castigat. No són traïdors, els qui ho fan.

Amb Donald Trump assumint la presidència dels EUA i el món tremolant, no podem obviar que els instruments de vigilància massiva en mans de personatges com Trump dibuixen una situació molt inquietant, on el Gran Germà orwellià cada cop és més real i menys ficció.

Alguns extractes de l’article:

“Sol funcionar un raonament com el que segueix: atemptats al cor d’Europa. Tenim por. Conseqüència? Barra lliure per a les agències de seguretat”

“Aquestes pràctiques només són legals quan són selectives, és a dir, quan es fan basant-se en indicis o proves suficients de conducta delictiva i quan això es determina, per exemple, a través d’una ordre judicial. Mai no poden ser pràctiques indiscriminades, massives (com ho són). Mai no poden ser discrecionals per l’única decisió d’un cos policial o d’un organisme de seguretat estatal perquè és una pràctica il·legal que vulnera drets fonamentals, com la intimitat, la privacitat o la mateixa llibertat d’expressió”.

“La majoria de governs occidentals ens enfronten a un fals dilema binari: seguretat o llibertat. Hem de triar. Doncs no. En un estat de dret, on les lleis haurien d’equilibrar tots dos conceptes, les persones són innocents fins que es demostra el contrari i tenen el dret que se’ls respecti la vida privada. Per tant, abans de violar aquest dret, els governs han de tenir indicis clars que s’està cometent un delicte”.

“Què passa amb les dades emmagatzemades? Com sabem que no seran utilitzades contra nosaltres en un futur? Quina certesa tenim que les dades no acabaran a mans d’algú que les utilitzarà amb finalitats diferents a les que ens asseguren? Amb l’excusa de la seguretat, de l’interès o la defensa nacional o del que toqui en aquell moment, es podrien utilitzar les dades personals per atacar periodistes o perseguir i assenyalar públicament activistes socials”.

+ ARTICLE “De Yahoo al cas Snowden: deixeu d’espiar-nos a Internet”