Dades que cremen. 4

Un nova entrega de dades que cremen. Les que llegim o escoltem i en pocs segons s’esfumen. Les que expliquen molt del que estem vivint, aquí i arreu. Les que no agrada veure als titulars dels diaris o informatius de TV. Aturem-nos un moment. Pensem-hi.

    • L’Índex de Gini mesura fins on arriba la desigualtat en un país. Zero és l’equitat perfecta i 100 la màxima desigualtat. Espanya té ara un índex de 35, un augment del 12% en només quatre anys (2008-2012). La crisi està augmentant la bretxa. Font: Alternativas Económicas.
    • El 2010, en plena crisi econòmica, alts directius de les empreses de l’Ibex 35 es van apujar el sou un 19%. El president de Telefónica, César Alierta, cobra 252 vegades més que la retribució mitjans dels treballadors de la companyia. Font: Mongolia (Reality News).
    • Quatre països concentren el 80% de les execucions al món: Xina, Iran, Iraq i l’Aràbia Saudita. Els EUA completen el top 5 de països que recorren a la pena de mort. L’estat de Texas concentra el 41% de les execucions als EUA. L’any passat 22 països al món van executar algú. Font: Amnistia Internacional.
    • A la República Centreafricana des del desembre de l’any passat s’ha agreujat un conflicte que ja és tota una crisi humanitària i de drets humans. 900.000 persones desplaçades pel conflicte, 500.000 de les quals en els darrers quatre mesos. Font: MSF.
    • La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha multat amb 1 milió d’euros el Banco Santander per la comercialització d’una emissió de participacions preferents. Segons la CNMV, el Santander va incomplir les obligacions d’informació als clients que estableix la llei, infracció qualificada de “molt greu”. Font: El Periódico.
    • L’any passat els grans bancs espanyols van guanyar 8.500 milions d’euros, quatre cops més beneficis que el 2012. Tot i tornar a guanyar diners, però, la banca espanyola segueix retallant el crèdit, que ja s’ha reduït un 26% des de 2011. Font: Alternativas Económicas.
  • Les taxes de les escoles oficials d’idiomes pugen un 55% a Catalunya, que s’afegeix a l’augment del 14% del 2013. Les EOI catalanes seran les més cares de l’estat espanyol. Els 275€ que es paguen de matrícula doblen el que es paga a les Balears i tripliquen el que es paga a Astúries. Font: Directa.

Dades que cremen. 3

  • 95 milions d’euros és el que s’embutxacarà el FC Barcelona fins al 2016 pel patrocini de Qatar Airways.  El 2012, Qatar va imposar 21 penes de mort. Al juliol de 2013, 65 activistes van ser condemnats a presó per reclamar més democratització. Un escriptor ha estat condemnat a 15 anys de presó per escriure un poema on reclamava per a Qatar una revolució democratitzadora com la de Tunísia i “insultar” la família de l’emir (monarquia absoluta). El 94% de la força laboral de Qatar és immigrada i pateix unes condicions laborals que vulneren drets. Font: Directa / Amnistia Internacional.
  • L’arribada de persones refugiades de Síria a Espanya és molt inferior a la que reben altres països europeus i ridícula si la comparem amb la que suporten els països veïns: Líban (780.000), Turquia (500.000), Jordània (540.000), Irak (195.000) i Egipte (130.000). Més de 2 milions han fugit de la guerra a Síria des de 2011. Més de 700 sirians esperen resposta per la petició d’asil a Espanya. Des de 2011 el govern espanyol només ha concedit l’estatut de refugiat a 3 persones. Al 2013 ha ofert 30 places per al reassentament d’algun dels 2 milions de refugiats dels països veïns a Síria. Font: EL PAIS / Amnistia Internacional.
  • Espanya té el rècord de ser el país d’Europa occidental amb un percentatge més alt de població empresonada: 159 presos per cada 100.000 habitants; tot i que l’índex de criminalitat és dels meus baixos. La mitjana europea és de 96. En tot el debat sobre el compliment íntegre de les condemnes a presó cal recordar que una cadena perpètua a Alemanya suposen uns 18 anys a la presó; a França, 20; a Anglaterra, 14. A Espanya, amb la reforma del codi penal del 1995, una persona ja pot complir 40 anys a la presó. Font: Ignacio Escolar a El Diario.es.
  • A partir de la sentència de la Doctrina Parot, s’ha parlat molt del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Doncs bé, l’Estat espanyol ha estat condemnat fins a 77 vegades per aquest tribunal; això és, per violar drets humans.
  • Més del 90% de les ajudes públiques concedides el 2011 a l’Estat espanyol es van destinar a mitigar els efectes de la crisi financera i a salvar el sector. Això suposen 84.195 milions d’euros, el 7,84% del PIB i 1.781 euros per habitant. Font: El Diario.es segons informe Comissió Nacional de la Competència.
  • Les llistes d’espera a la sanitat pública s’han situat en una mitjana de 100 dies. Un any abans, al setembre de 2012 la mitjana era de 73 dies: un augment de 27 dies en un sol any. Augmenta l’espera en totes les especialitats clíniques, especialment en cirurgia toràcica i neurocirurgia. Font: La Marea segons dades del Ministeri de Sanitat.
  • El Govern mexicà ha confirmat una llista de 26.121 casos de persones desaparegudes en només 6 anys, de desembre del 2006 a novembre del 2012, sota el mandat del president anterior, Felipe Calderón, en la coneguda com la “narcoguerra“. Font: El Periódico.
  • En el 40è aniversari del cop militar de Pinochet a Xile (setembre 1973), el total de persones reconegudes oficialment com a desaparegudes o assassinades entre 1973 i 1990 és de 3.216, i el de persones que van ser empresonades i/o torturades, de 38.254. Font: Amnistia Internacional.

Dades que cremen. 2

Especial Preferents o el nostre corralito particular

preferents

  • A l’Estat espanyol hi ha prop de 700.000 persones amb els estalvis atrapats en les preferents, que van arribar a moure 32.000 milions d’euros.
  • De 1997 a 2002, quan les preferents encara no són legals a l’Estat, ja es comercialitzen uns 15.000 milions d’euros a través de filials de bancs i caixes a paradisos fiscals com les Illes Caiman o a Gibraltar.
  • El 2003 el govern de José María Aznar legalitza les preferents i, sobretot a partir de 2007, bancs i caixes les  comercialitzen massivament entre els seus clients, bàsicament petits estalviadors i minoristes, quan els grans inversors se les treuen de sobre per considerar-les “poc segures”.
  • Quan esclata la bombolla immobiliària, la comercialització de preferents (2008-2009) és utilitzada massivament per bancs i caixes per reforçar el seu capital i liquiditat.
  • Les entitats que en comercialitzen més són La Caixa, BBVA, CajaMadrid (Bankia) i el Banco Santander.
  • El 2008 es calcula que un 80% de les preferents comercialitzades presenten alguna irregularitat.
  • Només a Mataró entre 5.000-6.000 persones, un 5% de la població, estan afectades per les preferents comercialitzades per Caixa Laietana. L’exdirector d’aquesta caixa cobra 2 milions d’euros de fons de pensió i mig milió més en indemnització.
  • L’octubre de 2011 se sap que tres directius de Nova Caixa Galícia es prejubilen amb indemnitzacions de més de 23 milions d’euros, el 13% del valor d’aleshores d’aquesta caixa, i poques setmanes abans de la seva nacionalització.
  • La majoria de bancs i caixes han canviat les preferents x accions als minoristes. Els qui més ho han fet: La Caixa, Santander, Banc Sabadell i Banco Popular. Així la banca ha captat més de 344.000 accionistes forçosos.
  • Recentment el FROB ha decidit aportar 2.000 milions d’euros per donar liquiditat a titulars de preferents en les entitats nacionalitzades (Bankia, Catalunya Caixa i Nova Caixa Galicia).
  • Les persones afectades que no han optat per l’arbitratge o per la via judicial no podran recuperar tots els diners invertits. De mitjana perdran entre el 41% i el 61% dels diners invertits per l’aplicació d’una quitança.
  • L’agència de qualificació Fitch’s ha publicat un informe segons el qual les entitats bancàries espanyoles podrien obtenir fins a 13.000 milions d’euros de les quitances a la deuda subordinada i a les participacions preferents, amb la finalitat de cobrir les necessitats de capital.

Fonts: Alternativas Económicas, AICEC-ADICAE , La Vanguardia, EL PAIS i 324.cat

Dades que cremen. 1

www.obeygiant.comDades que cremen són les que ens passen per davant quan llegim premsa o saltem pels titulars dels mitjans digitals, que escoltem a la ràdio o veiem en un gràfic a la TV. Són pocs segons i marxen, potser per sempre.

Dades que cremen són les que expliquen moltes de les coses que estem vivint darrerament però que sovint passen desapercebudes en la voràgine d’informació que ens ataca per tot arreu.

Dades que cremen són les que el poder no voldria veure mai publicades i que fan arrufar el nas als qui es creuen invencibles i cada cop ho són menys.

Dades que cremen són les que qüestionen allò que mai no s’ha qüestionat i donen més raons als qui ja en tenen a cabassos…

Periòdicament aniré publicant aquestes dades al bloc, citant-ne la font. Aquí la primera entrega:

  • Des de maig de 2011 (tret de sortida del 15M) fins a gener de 2013, s’han posat gairebé 900 multes (877) a persones que participaven en algun tipus de protesta o manifestació, i només a Madrid. Font: La Marea
  • En 6 mesos de presidència de Mursi (Germans Musulmans) a Egipte un total de 61 persones han mort violentament en enfrontaments amb la policia. Font: Setmanari Directa
  • El manteniment i neteja del Palau de Marivent, residència estival de la família reial a Mallorca, costa 1,67 milions d’euros que no paga la casa del Rei, sinó que va a càrrec dels pressupostos del Govern de les Illes Balears. Font: La Marea
  • En només 45 dies de 2013 l’Aràbia Saudita ha executat 10 persones, a raó de gairebé 1 persona cada quatre dies. Font: Amnistia Internacional
  • Un total de 357 defensors i defensores dels drets humans van patir agressions individuals a Colòmbia al 2012, augment del 49 % respecte a 2011. Font: El Espectador.com
  • El 85% de les empreses de l’Ibex 35 tenen algun tipus de presència en paradisos fiscals. Font: Comunicat conjunt d’AI, Greenpeace i Intermón Oxfam.
  • Al Líban ja hi ha prop de 220.000 persones refugiades que han fugit del conflicte a la veïna Síria. Un 40% no està registrat per l’ACNUR i un 25% diu que no ha rebut cap tipus d’ajuda humanitària. Font: MSF

La imatge és d’Obey Giant: www.obeygiant.com