Que deshumanitzen? Posem noms

(Actualitzat el 30/07/2014)

Costa escriure sobre els fets de Gaza perquè el dolor és enorme i la xifra de víctimes es fa insuportable.

Un conflicte etern (1948) que amb cada episodi s’enverina més i s’allunya de la seva resolució. Un bon resum del que ha passat i està passant a la regió són aquests dos articles, documentats, assenyats, contundents. L’un del Jordi Armadans, l’altre de l’Olga Rodríguez. No m’estendré per aquí, vull parlar d’una altra cosa.

Una notícia m’ha semblat destacable perquè reforça una idea que sempre em ronda pel cap quan llegeixo alguna informació sobre el conflicte entre israelians i palestins. Té relació amb la manera com Israel sol deshumanitzar els palestins a través de la seva potent maquinària de propaganda: consulteu aquests dies perfils de Twitter com @Portavoz_Israel, @CapitanKaplan, @FDIonline o @IsraelCatalunya. O llegiu l’article “Propaganda y periodismo” del periodista Joan Cañete Bayle (@jcbayle), que va ser corresponsal a la zona amb El Periódico.

Eufemismes, consignes, mitges veritats quan no directament mentides, utilització cínica del dret internacional humanitari i, per mi el pitjor, gairebé negar la condició humana als palestins. No exagero.

Vegeu aquest tuit d’un dels perfils esmentats més amunt, portaveu oficial de l’exèrcit israelià. Una arma més, la de la paraula, que se suma a les armes letals, les que ja han matat més de 700 d’un miler de palestins a Gaza, la majoria (75%) civils.

O aquest altre, del mateix personatge, que demostra a la perfecció com intenten justificar la mort de nens.

[Read more…]

La decisió d’Scarlett

ScarlettAquesta setmana, la xarxa i alguns mitjans, no tots i no sempre de la millor manera, han anat ben plens amb l’embolic generat al voltant de l’actriu Scarlett Johansson.

Ella soleta s’ha situat en el centre de la controvèrsia per haver fitxat com a imatge pública de Sodastream, empresa israeliana de begudes gasoses (fins aquí bé), però que té la fàbrica en un assentament de colons jueus a la Palestina ocupada (malament).

El soroll generat també ha esquitxat l’ONG Oxfam, de qui Scarlett n’era ambaixadora des de 2005, i ha estat a punt de provocar una crisi de reputació al gegant humanitari. L’episodi, però, s’ha resolt molt ràpid, en pocs dies, i satisfactòriament per a molts dels actors implicats. I em genera algunes reflexions.

Els fets

L’empresa Sodastream és una empresa israeliana amb seu a Ma’ale Adumim, assentament de colons israelians a la Cisjordània ocupada. Ma’ale Adumim no és un assentament qualsevol: amb més de 40.000 habitants és un dels més grans; a sis o set quilòmetres de Jerusalem, es troba de camí a una altra important ciutat palestina, Jericó, i des de 1991 Israel el considera una ciutat.

Els assentaments en terres ocupades, tots, segons Nacions Unides, són il·legals.

Sodastream ofereix a Scarlett Johansson un acord de publicitat per esdevenir la cara de l’empresa, que comercialitza un sistema per fer-se refrescos amb gas des de casa. L’actriu accepta i protagonitza un anunci televisiu per ser emès aquest diumenge 2 de febrer, durant la Super Bowl.

Alhora, Scarlett Johansson és ambaixadora d’Oxfam des de l’any 2005. L’actriu és una generosa donant de l’organització, fins a 100.000€ anuals segons una informació publicada a EL PAIS, i ha viatjat amb Oxfam a països com Kènia, l’Índia o Sri Lanka.

El moviment BDS (Boicot, Desinversió, Sancions) agrupa més de 200 grups de la societat civil palestina que, des del 2005, defensen el  boicot a empreses, institucions i entitats amb prèsencia als Territoris Palestins Ocupats d’Israel (*vegeu comentaris).

L’estratègia de pressió a Israel es mantindrà, diuen, fins que aquest país no posi fi a l’ocupació i desmantelli el mur, retornin els refugiats palestins i acabi amb la discriminació dels palestins dins d’Israel. A Catalunya, tot i que no solen aparèixer gaire als mitjans, són força actius -recentment, per Nadal, van mobilitzar-se davant d’un Imaginarium, i també tenen com a objectiu de boicot l’aigua Eden, molt utilitzada en oficines, que prové dels Alts del Golan sirians, territori ocupat des del 1967. [Read more…]

“Que ens tornin la terra”

Yyad TamimiL’Iyad Tamimi és prim, amb la cara esmolada i uns ulls molt expressius. És amable, somriu, i s’expressa amb un anglès bàsic però efectiu. Té una energia desbordant i parla projectant el cos i les mans cap endavant, com volent que les seves paraules arribin ben lluny i endins. L’Iyad és palestí. De Nabi Saleh, una petita població d’uns 500 habitants a pocs quilòmetres de Ramal·lah. Ell és el que corre a la foto de l’esquerra.

Al costat de Nabi Saleh hi ha Halamish, un assentament de colons israelians establert el 1977. El 2008 els colons israelians s’apropien la veïna font d’aigua d’Al Qaws, que els palestins utilitzen per regar les seves terres de cultiu. Els colons no li donen cap ús especial a la font. No en necessiten l’aigua, que els arriba d’altres bandes. Per ells és un lloc turístic: s’hi banyen i hi van d’excursió. Ara els palestins tenen prohibit l’accés a la font i a les terres del voltant.

Al 2009 els habitants de Nabi Saleh i del poble veí de Dier Nitham comencen a organitzar manifestacions setmanals per reclamar l’accés a les terres i a la font.

Sempre de manera pacífica i amb resistència i desobediència noviolenta, cada divendres marxen en grup cap a la font: homes, dones i nens. La resposta israeliana a la manifestació és contundent: gasos lacrimògens, bales de goma, granades paralitzants, cops de porra, gas pebre i, el que és pitjor, foc amb munició real. L’organització israeliana pels drets humans B’Tselem fa públic el 2011 un informe que acusa les forces de seguretat israelianes de violar els drets dels manifestants. [Read more…]