(Actualitzat el 30/07/2014)
Costa escriure sobre els fets de Gaza perquè el dolor és enorme i la xifra de víctimes es fa insuportable.
Un conflicte etern (1948) que amb cada episodi s’enverina més i s’allunya de la seva resolució. Un bon resum del que ha passat i està passant a la regió són aquests dos articles, documentats, assenyats, contundents. L’un del Jordi Armadans, l’altre de l’Olga Rodríguez. No m’estendré per aquí, vull parlar d’una altra cosa.
Una notícia m’ha semblat destacable perquè reforça una idea que sempre em ronda pel cap quan llegeixo alguna informació sobre el conflicte entre israelians i palestins. Té relació amb la manera com Israel sol deshumanitzar els palestins a través de la seva potent maquinària de propaganda: consulteu aquests dies perfils de Twitter com @Portavoz_Israel, @CapitanKaplan, @FDIonline o @IsraelCatalunya. O llegiu l’article “Propaganda y periodismo” del periodista Joan Cañete Bayle (@jcbayle), que va ser corresponsal a la zona amb El Periódico.
Eufemismes, consignes, mitges veritats quan no directament mentides, utilització cínica del dret internacional humanitari i, per mi el pitjor, gairebé negar la condició humana als palestins. No exagero.
Vegeu aquest tuit d’un dels perfils esmentats més amunt, portaveu oficial de l’exèrcit israelià. Una arma més, la de la paraula, que se suma a les armes letals, les que ja han matat més de 700 d’un miler de palestins a Gaza, la majoria (75%) civils.
Pérdida d 1 civil es trágico.Aprox.75% d población Gazatí son mujeres y niños. % d muertos d ellos muchisimisimo menor-según datos d #Hamas!
— Roni Kaplan (@CapitanKaplan) julio 22, 2014
O aquest altre, del mateix personatge, que demostra a la perfecció com intenten justificar la mort de nens.
Si tu vecino amenazase con matar a tus hijos, los defenderías.Y si cuando vas a luchar con él se pone a su hijo en el pecho?@Gabrielaunion
— Roni Kaplan (@CapitanKaplan) julio 28, 2014
O aquesta altra imatge, que Israel va difondre pels seus canals habituals de xarxes socials intentant justificar el bombardeig que va arrasar la població de Shujaiya, a l’est de ciutat de Gaza, amb més d’un centenar de víctimes civils. Totes eren terroristes? Totes les cases tenien aquest arsenal?
Aquest va ser el resultat dels bombardejos a Shujaiya, del qual el món no en va ser conscient fins que una treva de 24h va permetre que hi accedissin els periodistes i els equips de rescat i mèdics per trobar supervivents: terra cremada, arrasar-ho tot…
La notícia que m’ha colpit és sobre l’ONG pacifista israeliana B’Tselem, que analitza i denuncia les vulneracions sistemàtiques de drets humans als Territoris Palestins Ocupats des de fa 25 anys. B’Tselem denuncia just això: que en les informacions del conflicte dels mitjans israelians se sol deshumanitzar els palestins, i especialment les víctimes civils. En els mitjans israelians és difícil saber res dels palestins morts: qui eren, com es deien, quants anys tenien, si eren famílies senceres o no, si fugien del conflicte o no, si s’havien refugiat a un lloc bombardejat creient que era segur, si havien fet cas de les ordres israelianes d’evacuació o no, si eren membres de Hamàs o no.
Doncs bé, B’Tselem ha intentat capgirar aquesta rutina periodística israeliana pagant un anunci a la ràdio israeliana explicant que alguns dels morts a Gaza són nens (aproximadament el 20-25%) i esmentant els noms i edat d’alguns d’ells. Com que els mitjans israelians oculten aquesta informació (s’avergonyeixen, potser?), l’ONG decideix pagar un anunci. Això no agrada a l’autoritat que regula els mitjans de comunicació a Israel (IBA), que prohibeix l’anunci per ser “políticament controvertit i polèmic”.
Des de B’Tselem s’ha preguntat a la IBA què és el que és polèmic. “És polèmic que els nens són morts? Que són nens? Que aquests són els seus noms? Aquests són precisament els fets que volem portar al coneixement de l’opinió pública israeliana”, argumenten des de l’ONG. Lluny de ser “neutral”, la decisió de la IBA vol censurar i silenciar un debat públic i necessari que la societat israeliana, si es diu democràtica, ha d’afrontar: quin és el preu que paguen els civils de Gaza per l’operació “Marge Protector”?
Si no s’explica no existeix; si no hi ha noms, no hi ha nens morts. Si no hi ha nens morts, no hi ha persones a l’altra banda. Hi ha targets, objectius, terroristes i escuts humans... Cap persona…
Aleshores es produeix una apropiació absoluta del llenguatge per part dels militars i via lliure per fer el que calgui i trepitjant el que calgui (dret internacional humanitari inclòs), aplicant càstigs col·lectius o bombardejant civils. B’Tselem ha acabat penjant els noms dels nens morts a Gaza a la pàgina principal del seu web.
Una iniciativa palestina, Humanize Palestine, també ha pretès trencar aquesta dinàmica de despersonalització de les víctimes palestines i en aquest web (també són a Twitter, a @HumanizePal) posen noms, cognoms, edat i biografia a algunes de les víctimes de l’ofensiva israeliana.
Un vídeo d’un jove canadenc, Hug a Terrorist, qüestiona la visió maniquea d’Israel i els seus portaveus. Palestins = terroristes. És un vídeo que emociona, que desmunta la perversió i l’absurditat de la propaganda israeliana. Aquí una notícia que en parla.
Hi ha una misèria moral que queda en evidència i és la que, penso, està fent que aquesta vegada l’opinió pública mundial no compri el llenguatge israelià de l’autodefensa i la lluita contra el terrorisme. Ens arriben massa inputs per les xarxes socials i, sobretot, dels corresponsals, periodistes i mitjans que tuitegen des de Gaza sobre terreny (donaria per un altre apunt l’anàlisi de les diferències entre el que piulen aquests periodistes i el que finalment surt publicat als seus mitjans, després de passar el “filtre” editorial. Especialment sagnant el cas d’EL PAIS i del seu corresponsal a la zona, Juan Gómez).
Episodis semblants a “Marge Protector” com el de la guerra del Líban al 2006 o l’Operació Plom Fos de 2009 a Gaza van tenir poca presència a les xarxes perquè aquestes eren inexistents o estaven a les beceroles. Tot i el soroll i la intoxicació interessada que circula per les xarxes, no tinc cap dubte que estan contribuint a trencar poderosos cercles informatius i propagandístics que venen el punt de vista israelià com l’única veritat. També és cert que, des de 2009, el món ha viscut un 15M, Occupy Wall Street als EUA, Gezi Park, revoltes àrabs… i és molt més complicat vendre aquesta suposada “veritat” a una societat més informada, crítica, connectada i mobilitzada arreu.
El Segon Plat 
Deixa un comentari