Quatre execucions en vuit dies

1493083885_337855_1493094797_noticia_normal_recorte1

(Apunt actualitzat el divendres 28/04)

Fa uns dies vaig publicar un article a Catalunya Plural – El diario.es per parlar de la situació de la pena de mort al món, després que Amnistia Internacional fes públiques les seves estadístiques anuals d’execucions, condemnes a mort, rànquing de principals països executors, etc.

+ Aquí l’article complet: “Veurem la fi de la pena de mort?”.  [I en castellà, aquí]

L’any passat 23 països van executar un mínim de 1.032 persones.

La Xina, que considera la pena de mort un secret d’estat i no en facilita informació, és el principal executor, i amb seguretat ha matat més persones que tota la resta de països que completen el rànquing macabre. La segueixen l’Iran, l’Aràbia Saudita, l’Iraq i el Pakistan.

Per primer cop en 10 anys els EUA no figuren en el Top 5, i amb 20 execucions presenta la xifra més baixa des del 1991. En condemnes també, la xifra més baixa des del 1973.

Però aquesta setmana hem rebut la notícia lamentable de la doble execució de dos condemnats a Arkansas. És la primera execució doble que es fa als EUA des de l’any 2000 i Arkansas reprèn execucions després de 12 anys sense fer-ne. El 20 d’abril ja havia executat una altra persona. I ahir mateix, una més. Són 4 execucions en només vuit dies… Un autèntic i desastrós espectacle, l’impulsat pel governador d’aquest estat, el republicà Asa Hutchinson.

És, sens dubte, una notícia molt negativa que trenca la tendència positiva del retrocés de la pena de mort a tot el país, accentuada en els últims 7-8 anys. [Read more…]

Make Guantánamo great again?

150444_10_years_of_Guantanamo_-_Close_Guantanamo_Now_.jpg

+ Article a El Periódico (gener 2017) “Deixar Guantánamo a Trump”.

Guantánamo ja té nou comandament.

Es tracta d’Edward Cashman, que serà el 17è cap del centre de detenció nord-americà a l’illa de Cuba des que Bush el va obrir el gener de 2002 com a part essencial de la guerra contra el Terror impulsada després dels atacs de l’11S i la campanya militar a l’Afganistan.

És el primer comandament de l’era Trump que arriba a Guantánamo i el seu nomenament és rellevant perquè caldrà veure què hi passa en els propers mesos: si mou peça i en quina direcció ho fa.

El destí, el futur de Guantánamo, va formar part de la campanya de les presidencials i, en certa manera, també va planar sempre en els vuit anys d’Administració Obama, com una pedra en la sabata.

Obama va voler tancar Guantánamo i no se’n va sortir en els vuit anys de mandat. El va traspassar a Trump amb 41 presos, la xifra més baixa que mai ha tingut des de la seva obertura. N’hi va arribar a haver més de 800. El cas és que Trump va dir en campanya que tornaria a omplir Guantánamo “de dolents”. [Read more…]

“Jo també creia en la pena de mort”

H_RayKrone_CherylNaillCuriosa història la de Ray Krone. Nord-americà, viu a Tennessee, té 56 anys i n’ha passat deu a la presó, tres dels quals al corredor de la mort, per l’assassinat a ganivetades d’una cambrera d’un bar que freqüentava i on jugava a dards.

Mentre m’explica que té tres Harley Davidson i m’assenyala orgullós la gorra de la mítica marca, recordo que en Ray va coprotagonitzar fa uns anys un anunci d’Aquarius que explicava el plaer de viure i de sentir la llibertat. Qui millor per representar-ho que excondemnats a mort? El Camí de Santiago va ser-ne l’escenari.

No puc deixar de pensar que rere aquest nord-americà que em parla a tota velocitat i que posa a prova el meu anglès, s’amaga la persona número 100 que va ser exonerada de la pena de mort als EUA. La persona número 100 que des de 1976 havia pogut demostrar la seva innocència (en aquest cas gràcies a les proves d’ADN) i que, per tant, va ser víctima d’un sistema judicial que gairebé el condueix a l’execució. Ara ja són uns 130.

La pena de mort als EUA té aquestes coses. Més de 1.200 persones han estat executades als EUA des de finals dels anys 70 i hi ha prop de 3.200 presos al corredor de la mort (dels 23.000 que hi ha a tot el món). Un percentatge important d’aquests (entre un 5 i un 10%) pateixen malalties mentals.

El 60% dels nord-americans l’aproven en cas d’assassinat i només 18 dels 50 estats són abolicionistes, però el país lentament avança cap l’abolició i la pena de mort té menys suports: sis estats en els darrers deu anys l’han abolida; els darrers, Connecticut i Maryland.

Però el pitjor de la pena de mort als EUA és que és racista i clarament discriminatòria amb la gent sense recursos per afrontar un llarg procés judicial. La Fiscalia sol demanar la pena de mort pels casos en què els assassinats són persones blanques (80%), tot i que la majoria de víctimes d’assassinat als EUA són negres.

[Read more…]