Bales de goma i molt més

15MAquest article ha estat publicat al Diari de la Solidaritat del Catalunya PluralElDiario.es (21.09.2013) i dóna la visió d’Amnistia Internacional sobre la qüestió, no pas la meva personal. Aquesta n’és la versió en castellà.

Dimarts passat una representació d’Amnistia Internacional Catalunya (AIC) compareixia davant de la Comissió d’Estudi del Parlament de Catalunya sobre models de seguretat i ús de materials antiavalots. Més enllà de la qüestió de prohibir o no les bales de goma, està en joc la necessitat d’assolir més garanties democràtiques i noves mesures de rendició de comptes de les actuacions de la policia per evitar nous abusos.

El context actual de manifestacions al carrer pels efectes de la crisi i contra les retallades i les polítiques d’austeritat ha provocat que en els darrers temps hàgim assistit a algunes actuacions policials que han vulnerat drets. Amnistia Internacional ha documentat nombrosos casos d’ ús excessiu de la força i maltractaments per part de forces policials a Catalunya i a la resta de l’estat. Recentment l’organització també ha publicat l’informe Actuació Policial en les Manifestacions a la Unió Europea, on es recullen casos documentats sobre l’ús excessiu de la força, la utilització indeguda d’armes “menys letals” com les bales de goma o els gasos lacrimògens, l’obstrucció d’accés a assistència mèdica i la detenció arbitrària a països com Espanya, Grècia o Romania.

Entenent sempre que l’actuació policial en les manifestacions no és gens fàcil, cal entendre també que aquesta, sempre i sense excepció, ha de respectar el dret internacional.

Hi ha unes normes internacionals i directrius sobre bones pràctiques que la policia ha de complir i que recorden, per exemple, que l’ús de la força policial només es farà quan sigui estrictament necessari i sempre haurà de ser proporcionat. I no sempre ha estat així.

Els fets de Plaça Catalunya de maig del 2011 amb el moviment 15M, per exemple, van mostrar com es vulnerava el dret bàsic a la manifestació pacífica. Tots tenim encara al cap les imatges d’ús excessiu de la força amb què es van desallotjar els manifestants asseguts aquell dia, o la utilització desproporcionada de bales de goma i gasos lacrimògens en les vagues generals del 2012.

Els mateixos fets del 15M a Plaça Catalunya també demostren la impunitat efectiva que en moltes ocasions envolta l’actuació policial. La majoria de denúncies contra els agents per maltractaments o abusos són arxivades després d’una mínima investigació, que és interna i no independent. Quan són condemnats, poques vegades, poc temps després arriba un indult governamental. És la darrera baula de la impunitat. Així, per AI són fonamentals les mesures efectives de rendició de comptes, que no han de veure’s com un intent de persecució i criminalització de les forces de seguretat, sinó com el compliment d’allò que estableix la legislació internacional de drets humans.

A Catalunya han estat freqüents les denúncies d’ús excessiu de la força i maltractaments policials. Tot i que aquests fets no passen de manera rutinària, tampoc no es poden despatxar com se sol fer dient que són “casos aïllats”. Cal donar-los resposta. A tots. I la raó per la qual se segueixen produint té molt a veure amb l’escassetat de mesures legislatives, judicials i administratives per impedir-los, per exemple, amb investigacions imparcials, exhaustives i efectives. Aixó ha de canviar i la comissió del Parlament que estudia els models de seguretat a Catalunya faria bé de repensar les mesures amb què avui comptem per evitar aquesta impunitat de facto.

Davant de la comissió, des d’AI també vam recordar l’absència d’un organisme independent que persegueixi els abusos policials . Sense mecanismes d’aquest tipus, el corporativisme o la por del responsable polític a enfrontar-se amb el seu cos policial eviten que s’investiguin i es castiguin els abusos de manera adequada.

El debat de la comissió del Parlament s’ha centrat molt en la utilització de bales de goma per part dels Mossos d’Esquadra. És lògic i comprensible que hagi estat així per l’alarma que han provocat els darrers casos de persones greument ferides a Catalunya i l’impacte dels seus testimonis personals. Des d’Amnistia Internacional no tenim una posició clara sobre aquestes armes (tampoc no la tenim sobre possibles alternatives com els canons d’aigua). No ho fem simplement perquè la legislació internacional permet la utilització d’aquestes armes; fins i tot permet el recurs de la policia a les armes de foc en cas de defensa de la pròpìa vida o per salvar altres vides. I perquè, de fet, totes les armes poden esdevenir letals i perilloses: fins i tot una porra pot provocar la mort. Les qüestions clau són, primer, l’ús que en fem i, segon, què passa quan s’utilitzen inadequadament i provoquen abusos de drets humans.

El que ens preocupa és que les forces de seguretat utilitzin aquestes armes sense que aquestes hagin sigut avaluades per òrgans independents encarregats de determinar-ne els efectes per a la salut i les conseqüències del seu ús indegut. A Catalunya, malgrat la proliferació de casos de persones ferides dels darrers anys, s’ha continuat fent ús de les bales de goma sense les suficients garanties per evitar-ne l’ús abusiu. Cal, doncs, una revisió urgent de la utilització de les bales de goma, així com la introducció de directrius estrictes sobre el disseny i l’ús d’aquest equipament.

Per tant, analitzem i revisem si cal els dispositius policials que permeten l’ús actual de bales de goma, però anem molt més enllà. Cal recuperar mecanismes com el Codi Ètic de la policia; cal crear un organisme extern i independent amb competències per investigar les denúncies de violacions de drets humans i abusos per part de la policia. Cal pensar en les víctimes d’abusos i maltractaments policials per proporcionar-los una reparació adequada. Cal complir la normativa vigent sobre identificació dels agents policials i evitar que els abusos quedin en l’anonimat, la porta oberta cap a la impunitat.

Les forces de seguretat tenen una feina complicada. Però tenen també una obligació ben clara, establerta per la legislació internacional: han de protegir els drets dels manifestants pacífics, tots els drets, i no pas actuar-hi en contra. Com que les manifestacions al carrer continuaran, el no aprofundiment en els mecanismes de rendició de comptes de la policia obre la porta a nous abusos i a una impunitat efectiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s