#MWC14 (un conte)

Mobile_World_Congress_Barcelona_2012_(4)De cop, a la gran ciutat arriba el soroll. No és un soroll blanc, dels que zumzegen lleugerament i gairebé ni es perceben.

És dels de debò, eixordador com per trencar la barrera del so una i altra vegada.

Fins a la ciutat hi vola gent d’arreu, el 90 per cent homes; també hi aterren gadgets, apps, smartphones, partners, speakers… i hi ha androids i xperias, 3G, 4G, grans marques i noms; fins i tot un messies, de nom Zuckerberg.

El corifeu (o mitjans de comunicació) parla: “Oh, poble insensible! No negueu la importància de tan magne esdeveniment! 75.000 ànimes ens visiten en només quatre dies. Sabeu quants euros suposa això?” Es repeteixen una i altra vegada, com un mantra, unes xifres d’impacte econòmic abassegadores que, però, alguns qüestionen.

A la tele, poc abans de la inauguració de la festa, s’emet una notícia on parla l’exèrcit de joves que hi treballaran per posar al CV que han estat al Congrés, diuen. Menys mal.

Una noia mona que somriu explica que hi treballarà d’hostessa tres dies, tres; un, dos i tres, i gràcies. Això sí, ho posarà al CV i seguim.

A la tele, també s’hi veu un noi que resulta ser el messies d’abans, que es diu Mark i va inventar fa deu anys un llibre de cares que molta gent omple cada dia amb la seva vida a canvi de dades i més dades que el Mark i els seus controlen. No se’n sap gaire què en fan, de les dades, però aquí la gent no sol preguntar-se gaire les coses: és com funciona tot.

Alguns diuen que és un geni. Els altres el creuen un venedor de fum amb discurs buit. Només un titular sobresurt d’una xerrada de 45 minuts: “Caldria inventar un internet per connectar tot el món”. Ah val, molt bé.

Un periodista díscol gosa preguntar al gurú com pensa contribuir Facebook en el futur a fer un món millor? Què vol aquest paio? Confon el messies amb una ONG, una charity com en dirien al seu país? Es pensa que Internet pot oferir una cara… social? Va, home, va, baixa de l’hort, man! Zuckerberg riu, respon i diu no en tens prou amb el que ja estem fent? i segueix rient i mira cap a una altra banda.

Hi ha més díscols. N’hi ha uns que volen parlar d’un conflicte a la RD del Congo, ha, ha, ha… (on? Àfrica? què hi passa?) i la relació amb l’extracció de minerals com el coltan, imprescindibles per a la fabricació de mòbils. Resulta que el Parlament del país diu que els nois aquests tenen raó i demana al Congrés que obri un espai de reflexió i diàleg per debatre sobre la responsabilitat social de les empreses.

Però el gegant diu what? i després no way, que no, i el president del país diu que ell ja ho ha demanat, ei, però que no li han fet cas, llàstima tu.

I que els entén eh, als del Congrés, perquè potser si discutim d’això hem d’acabar llençant el mòbil a la Barceloneta, diu el president, o alguna cosa semblant que ningú no sap desxifrar. Però és igual perquè darrerament als polítics no se’ls entén gaire. O poc. O res.

BA1B0867N’hi ha uns altres que volen presentar una nova app. Ben fet, aquest és el lloc ideal! És una app per a gent que vulgui que a la gran ciutat no hi hagi més sensesostre, perquè passa que prop de 900 persones cada dia hi dormen al ras. Aquí, a la ciutat del Congrés? Sí. Doncs això no surt a la guia del congrés. Ni tampoc en parla gaire el corifeu (o mitjans de comunicació). Ni l’alcalde, tu.

Però a més, resulta que també és la mateixa ciutat on hi ha presons per a gent que no ha comès cap delicte. No tenen papers però van a la presó que té un nom asèptic i fred, que amaga una realitat ben trista: CIE. Uns altres díscols ho expliquen als congressistes a les portes de l’esdeveniment, però no agrada gaire això, no embruteu la imatge de la ciutat, home, va, què feu…

Sí, l’alcalde… Que diu que vol fer de la ciutat una smart city, una ciutat intel·ligent. Però tindrà feina perquè ara a la ciutat hi ha gent sense casa. I abans també es podia anar a passejar al Park Güell i ara no. Bé, sí, gratant-se el moneder. El mateix que passarà d’aquí poc a l’Hospital de Sant Pau o al castell de Montjuïc.

La ciutat ara ja ha dit adéu als visitants, a les marques, al jove messies. I recupera la normalitat. Alguns parlen novament de smart city. Contràriament, altres potser la veuen més com una dumb city.

Què pot ser si no una ciutat i un país que fan diners i més diners amb el Congrés (només per a alguns eh, pocs, no us penseu que els socialitzen tots, els diners…) sense preocupar-se, per exemple, de la sort de cinc milions de congolesos, cinc, morts en 20 anys?

És smart o dumb una ciutat que va arrencant trossos de ciutat a la gent perquè els recuperin només si paguen? No és pagar doble això? pregunta l’un. Xst, vinga, calla, no toquis els ous, que tot va bé, diu l’altre. O és que vols que els senyors del Congrés s’enfadin, no vinguin més i ens veiem obligats a llençar el mòbil a la Barceloneta, com ha suggerit profèticament el president? Xst, vinga, calla, no alcis la veu, no fos cas que…

Comments

  1. El que és clar, Dani, és que acabarem patint les conseqüències de la nostra estúpida manca de sentit comú i solidaritat. Personalment, ja ho saps, penso que Facebook és una titella més del món de ciencia ficció que ens venen, aquest món de ciencia ficció on cinc milions d’ànimes són igual a zero; les matemàtques de l’absurd.

    Gràcies, com sempre, per la teva reflexió.

    Una abraçada

  2. Ep, que ràpid Edu, gràcies per llegir-ho i pels comentaris. Sí, tot plegat és molt absurd, com dius, sense sentit comú. Abraçada,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s