‘Kuchu’ és com es titlla les persones homosexuals a Uganda. I també el títol d’un impactant documental que aquests dies s’ha projectat a diverses poblacions catalanes en el marc de la sempre recomanable iniciativa del Documental del Mes, que sovint ens apropa realitats d’altres latituds poc conegudes i filmades.
La pel·lícula, dura però alhora necessària, explica la història del col·lectiu LGBTI en aquest país africà i exemplifica perfectament la crua realitat d’aquestes persones en molts països del món. És una història de persecució, odi i estigma, per una banda, i de lluita per la vida i un coratge i dignitat que et deixen glaçat, per l’altra.
Ens cal una mica de context abans de comentar el film. L’homosexualitat està prohibida i és il·legal a més de 35 països del món. I en 8 d’aquests pot ser castigada amb la pena de mort: a l’Iran, Aràbia Saudita, Mauritània, Somàlia, Sudan, Pakistan, el Iemen i alguns estats del nord de Nigèria, la llei permet executar persones homosexuals pel sol fet de ser-ho.
Altres països, com Uganda, el Nepal, Jamaica o Bangla Desh imposen penes de presó. I un altre grup, com Indonèsia o Egipte, fuetades. El delicte? Sempre el mateix: estimar persones del mateix sexe. Escandalitzem-nos, esclar, però pensem que malgrat que en altres llocs l’homosexualitat no està penada legalment, governants i polítics, líders religiosos i mitjans de comunicació animen a la violència contra els gais amb un discurs homofòbic i intolerant. No cal anar gaire lluny.
A Rússia no es pot celebrar un Dia de l’Orgull perquè els jutges no ho permeten. A altres països de l’Europa de l’Est (Lituània, Polònia) aquest assetjament és el pa de cada dia. Aquí no cal anar tampoc gaire enrere. A l’Estat espanyol la llei franquista de Vagos y Maleantes de 1954 va incloure les persones homosexuals i prop de 5.000 persones van anar a la presó durant la dictadura per aquest fet. Fins l’any 1986 (!) l’homosexualitat era “delito contra el honor” al codi de justícia militar de l’exèrcit espanyol.
Tornem a Uganda i a ‘Kuchu‘. La pel·lícula és d’actualitat perquè el país africà fa quatre anys que debat l’aprovació d’una llei que afegeix càstigs més severs a les persones LGBT i a aquelles persones que s’hi relacionin.
Exemples: penes de cadena perpètua per a gais i lesbianes o l’obligació d’un familiar, metge, llogater o professor a denunciar-los a les autoritats sota el risc de pagar una forta multa si no ho fan. D’inici els promotors de la llei també pretenien introduir la pena de mort, tot i que al desembre del 2012 fan marxa enrere.
La llei, coneguda popularment a Uganda com “Kill the Gays”, ha aixecat una forta polèmica internacional. Uganda és un país receptor d’un volum important d’AOD, ajuda al desenvolupament, i molts països (bàsicament els nòrdics) han amenaçat de retirar aquest ajut si finalment s’aprova la llei. El text ara es troba un altre cop en tramitació al Parlament ugandès i la llum verda pot arribar en qualsevol moment.
Apareix en escena David Kato. Ell és gai i pertany a l’associació Sexual Minorities Uganda (SMUG). Kato esdevé activista LGBT al seu país, és el primer i ho fa públicament, donant la cara. A partir d’aleshores comença un difícil camí d’amenaces i és assenyalat repetidament per mitjans i pastors religiosos.
En plena discussió de la llei, l’octubre de 2010, el setmanari sensacionalista ugandès Rolling Stone publica un parell de reportatges. L’ún amb les fotografies de 100 gais i lesbianes del país. L’altre amb un llistat de noms, fotografies i adreces de persones amb un titular més que explícit: “Hang Them”. Pengeu-los.
Kato i altres activistes LGBT, com la lesbiana Kasha Jacqueline Nabagesera, denuncien el diari i el 3 de gener de 2011 aconsegueixen una petita victòria: el jutge falla que el setmanari no pot divulgar ni assenyalar públicament la identitat de les persones homosexuals a Uganda i imposa als seus responsables una multa.
Només 23 dies després, el 26 de gener, David Kato, 47 anys, és assassinat a casa seva a cops de martell. S’acusa un jove de la seva mort i se’l condemna a 30 anys de presó. El jove diu que va matar Kato per les seves “constants invitacions sexuals”.
La pel·lícula explica tot això i aborda la qüestió dels drets LGBTI com una qüestió de drets humans. Hi surt Kato, però també altres personatges del seu cercle, activistes i amistats del SMUG. Hi apareix Stosh, una jove lesbiana que explica una pràctica molt estesa que ella i altres dones han patit: les violacions “curatives”, moltes vegades practicades per algun familiar o conegut.
Hi figura un bisbe que els dóna suport i s’oposa als discursos d’odi que estenen altres pastors evangèlics, ugandesos i també arribats dels EUA, que mostren amb cruesa el pes del fanatisme i la ignorància.
S’hi escolten retorçades tesis conspiratòries: el moviment homosexual mundial, provinent d’Occident, arriba a l’Àfrica per ampliar-se i corrompre els joves; o la suposada responsabilitat dels grups LGBT en uns atemptats a Kampala que fan 70 morts (juliol 2010) i que després va reivindicar Al-Shabaab, grup islamista radical de Somàlia amb vincles amb Al-Qaida.
I s’hi fan afirmacions increïbles, com que els drets LGBT no són drets humans, de boca de David Bahati, parlamentari impulsor de la llei. I la cirereta del pastís són les declaracions del sotscap del setmanari Rolling Stone. No vull recordar què diu. No m’interessa amb detall perquè literalment només escup odi. Sí recordo i vull recordar el seu somriure burleta, el triomf de la intolerància, l’odi i l’estupidesa humana…
‘Kuchu’ s’ha de veure. No és agradable, pateixes i et remou per dins (increïbles escenes la del funeral de Kato al seu poble o la del testimoni de la seva mare, gran, enfonsada…). Però cal veure ‘Kuchu’ perquè per a les persones LGBT a Uganda i a d’altres països del món aquesta és una qüestió de supervivència i no podem restar indiferents. Com deia Kato: “Si ens seguim amagant, diran que no som aquí… Però som aquí”. A luta continua.
Ostres, molt interessant! Me la miraré! Vaig sentir per la ràdio que ara també ha sortit un llibre d’un periodista que en parla!
Hola Marta, sí, és un tema de molta actualitat perquè la llei encara s’està tramitant a Uganda i perquè la mort de Kato va ser molt sonada… Era una persona coneguda en l’àmbit internacional i un gran activista pels drets humans.
Grreat reading this