‘Kuchu’ i el discurs de l’odi

‘Kuchu’ és com es titlla les persones homosexuals a Uganda. I també el títol d’un impactant documental que aquests dies s’ha projectat a diverses poblacions catalanes en el marc de la sempre recomanable iniciativa del Documental del Mes, que sovint ens apropa realitats d’altres latituds poc conegudes i filmades.

La pel·lícula, dura però alhora necessària, explica la història del col·lectiu LGBTI en aquest país africà i exemplifica perfectament la crua realitat d’aquestes persones en molts països del món. És una història de persecució, odi i estigma, per una banda, i de lluita per la vida i un coratge i dignitat que et deixen glaçat, per l’altra.

Ens cal una mica de context abans de comentar el film. L’homosexualitat està prohibida i és il·legal a més de 35 països del món. I en 8 d’aquests pot ser castigada amb la pena de mort: a l’Iran, Aràbia Saudita, Mauritània, Somàlia, Sudan, Pakistan, el Iemen i alguns estats del nord de Nigèria, la llei permet executar persones homosexuals pel sol fet de ser-ho.

Altres països, com Uganda, el Nepal, Jamaica o Bangla Desh imposen penes de presó. I un altre grup, com Indonèsia o Egipte, fuetades. El delicte? Sempre el mateix: estimar persones del mateix sexe. Escandalitzem-nos, esclar, però pensem que malgrat que en altres llocs l’homosexualitat no està penada legalment, governants i polítics, líders religiosos i mitjans de comunicació animen a la violència contra els gais amb un discurs homofòbic i intolerant. No cal anar gaire lluny.

A Rússia no es pot celebrar un Dia de l’Orgull perquè els jutges no ho permeten. A altres països de l’Europa de l’Est (Lituània, Polònia) aquest assetjament és el pa de cada dia. Aquí no cal anar tampoc gaire enrere. A l’Estat espanyol la llei franquista de Vagos y Maleantes de 1954 va incloure les persones homosexuals i prop de 5.000 persones van anar a la presó durant la dictadura per aquest fet. Fins l’any 1986 (!) l’homosexualitat era “delito contra el honor” al codi de justícia militar de l’exèrcit espanyol.

Tornem a Uganda i a ‘Kuchu‘. La pel·lícula és d’actualitat perquè el país africà fa quatre anys que debat l’aprovació d’una llei que afegeix càstigs més severs a les persones LGBT i a aquelles persones que s’hi relacionin.

Exemples: penes de cadena perpètua per a gais i lesbianes o l’obligació d’un familiar, metge, llogater o professor a denunciar-los a les autoritats sota el risc de pagar una forta multa si no ho fan. D’inici els promotors de la llei també pretenien introduir la pena de mort, tot i que al desembre del 2012 fan marxa enrere.

La llei, coneguda popularment a Uganda com “Kill the Gays”, ha aixecat una forta polèmica internacional. Uganda és un país receptor d’un volum important d’AOD, ajuda al desenvolupament, i molts països (bàsicament els nòrdics) han amenaçat de retirar aquest ajut si finalment s’aprova la llei. El text ara es troba un altre cop en tramitació al Parlament ugandès i la llum verda pot arribar en qualsevol moment.

Apareix en escena David Kato. Ell és gai i pertany a l’associació Sexual Minorities Uganda (SMUG). Kato esdevé activista LGBT al seu país, és el primer i ho fa públicament, donant la cara. A partir d’aleshores comença un difícil camí d’amenaces i és assenyalat repetidament per mitjans i pastors religiosos.

En plena discussió de la llei, l’octubre de 2010, el setmanari sensacionalista ugandès Rolling Stone publica un parell de reportatges. L’ún amb les fotografies de 100 gais i lesbianes del país. L’altre amb un llistat de noms, fotografies i adreces de persones amb un titular més que explícit: “Hang Them”. Pengeu-los.

Kato i altres activistes LGBT, com la lesbiana Kasha Jacqueline Nabagesera, denuncien el diari i el 3 de gener de 2011 aconsegueixen una petita victòria: el jutge falla que el setmanari no pot divulgar ni assenyalar públicament la identitat de les persones homosexuals a Uganda i imposa als seus responsables una multa.

Només 23 dies després, el 26 de gener, David Kato, 47 anys, és assassinat a casa seva a cops de martell. S’acusa un jove de la seva mort i se’l condemna a 30 anys de presó. El jove diu que va matar Kato per les seves “constants invitacions sexuals”.

La pel·lícula explica tot això i aborda la qüestió dels drets LGBTI com una qüestió de drets humans. Hi surt Kato, però també altres personatges del seu cercle, activistes i amistats del SMUG. Hi apareix Stosh, una jove lesbiana que explica una pràctica molt estesa que ella i altres dones han patit: les violacions “curatives”, moltes vegades practicades per algun familiar o conegut.

Hi figura un bisbe que els dóna suport i s’oposa als discursos d’odi que estenen altres pastors evangèlics, ugandesos i també arribats dels EUA, que mostren amb cruesa el pes del fanatisme i la ignorància.

S’hi escolten retorçades tesis conspiratòries: el moviment homosexual mundial, provinent d’Occident, arriba a l’Àfrica per ampliar-se i corrompre els joves; o la suposada responsabilitat dels grups LGBT en uns atemptats a Kampala que fan 70 morts (juliol 2010) i que després va reivindicar Al-Shabaab, grup islamista radical de Somàlia amb vincles amb Al-Qaida.

I s’hi fan afirmacions increïbles, com que els drets LGBT no són drets humans, de boca de David Bahati, parlamentari impulsor de la llei. I la cirereta del pastís són les declaracions del sotscap del setmanari Rolling Stone. No vull recordar què diu. No m’interessa amb detall perquè literalment només escup odi. Sí recordo i vull recordar el seu somriure burleta, el triomf de la intolerància, l’odi i l’estupidesa humana…

‘Kuchu’ s’ha de veure. No és agradable, pateixes i et remou per dins (increïbles escenes la del funeral de Kato al seu poble o la del testimoni de la seva mare, gran, enfonsada…). Però cal veure ‘Kuchu’ perquè per a les persones LGBT a Uganda i a d’altres països del món aquesta és una qüestió de supervivència i no podem restar indiferents. Com deia Kato: “Si ens seguim amagant, diran que no som aquí… Però som aquí”. A luta continua.