I tu, tens el trastorn memetro?

memetroNo m’ha passat mai (encara) però he sentit històries de persones, i no són llegendes urbanes, que quan arriben davant del control d’accés al metro no recorden què han de fer. Pateixen una espècie d’amnèsia temporal, un trastorn de la memòria que fa que no paguin i que superin el torniquet sense validar el bitllet. I no recorden res. Un autèntic misteri.

Preocupat per aquest fenomen, que ja es pot observar a Barcelona i també a Madrid, parlo per telèfon amb el David. Ell és portaveu de l’Associació Cultural Memetro, que aplega les persones afectades pel trastorn memetro, aquest estrany comportament de no recordar que cal validar el bitllet en el moment de passar per les barreres del metro.

Abans de parlar amb el David, m’informen des de TMB que a Barcelona i al 2012 es van tramitar 75.000 expedients per “conductes incíviques”, majoritàriament per “frau“, que és com l’empresa considera el fet de viatjar sense bitllet. Segons ells, les últimes dades (tardor 2012) parlen d’un 3,09% de “defraudadors”, viatgers que no paguen bitllet. És l’índex més baix dels darrers anys, expliquen: al 2009 era el doble. I començo amb el David.

Com neix l’associació?
Érem conscients que aquest trastorn el patia molta gent i que tots els qui el tenim ens havíem d’ajudar. És quan decidim constituir-nos com a associació en suport als afectats pel trastorn, sobretot com un instrument de comunicació entre aquestes persones. Funcionem com una mena de grup d’ajuda mútua i teràpia col·lectiva: localitzem els controls de personal de TMB i ens avisem entre tots els qui patim el trastorn per evitar la multa.

I ho feu a través de les xarxes socials.
Sí, Facebook i Twitter. A Facebook ja som uns 6.200 i a Twitter més de 5.200. I les xarxes socials en aquest cas ens ajuden a anar molt més enllà de l’associació, perquè encara som poques persones. Les xarxes afavoreixen que més gent interioritzi de manera personal i també col·lectiva l’existència del trastorn.

Estem davant d’un meme, allò que les teories de la difusió cultural estableixen com la unitat o partícula que es transmet, es traspassa i s’enganxa d’individu a individu i d’una ment a una altra. És un fenomen que es pot estendre ràpidament i, de fet, ja estem en contacte amb grups d’afectats a Roma, Buenos Aires o al DF, a Mèxic.

Quins plans teniu ara?
Properament, ara encara l’estem desenvolupant, llançarem també una aplicació per a mòbils. Quan l’app estigui en funcionament, crearem una zona de registre al web, i hi haurà una classificació i rànquing no públic d’aquelles persones que més aportin a la xarxa col·lectiva. També estem preparant una carta a l’Organització Mundial de la Salut perquè identifiqui el memetro com un trastorn real. A dia d’avui encara no el reconeix ningú.

I les multes? Qui les paga?
L’objectiu de l’associació és crear el que anomenem una caixa de resistència amb la quota de les persones membres de l’associació. Així podrem pagar de forma col·lectiva les multes i també oferir informació jurídica per recórrer les possibles sancions. Ja hi ha 1.200 persones que han deixat les seves dades personals perquè volen formar part de l’associació, i per tant ara no podem saber la repercussió exacta de tot això quan ho posem en marxa.

El nostre objectiu és pagar les multes, però anem més enllà i el que volem és, sobretot, evitar-les, reduir-ne el nombre. I això ho fem esquivant el personal de TMB amb la detecció col·lectiva dels controls. Quan TMB augmenta la pressió, podem tornar-nos més intel·ligents col·lectivament, i això és el que intentem fer.

Al web expliqueu que no existeix cap remei per al trastorn, però… i les causes? Què penseu que el provoca?
Moltes persones afectades ens diuen que el trastorn prové d’un sistema malalt, de la violència institucional, de l’augment dels preus del transport públic, de la corrupció del sistema de partits polítics, de l’alt nombre de directius i executius de TMB… En definitiva d’una crisi sistèmica, de molts elements que sumen, reverberen al cervell i acaben provocant l’amnèsia. És semblant a l’amnèsia que pateixen els polítics quan fan discursos, saps? Que el canvien d’un dia per l’altre i ja no recorden promeses ni el que han dit el dia abans… Aquesta amnèsia s’ha contagiat als usuaris de metro, pensem…

memetro_2Sou una associació cultural, legal, registrada i fins i tot assessorada per advocats…
Sí, som legals i tenim assessorament. Els afectats de memetro ens hem construït alguns escuts, un de cultural, com la mateixa associació, o legals, perquè alguns mitjans han qualificat el que fem de “picaresca” per no pagar, d’experiència de desobediència civil col·lectiva, activitat il·legal, o fins i tot apologia del delicte… Però nosaltres no incomplim cap llei, sinó més aviat al contrari: no hi ha res més legal que pagar les multes i això és el que fem. Ara bé: de manera col·lectiva, i amb l’escut legal.

Heu tingut algun contacte o comunicació amb TMB? Hi heu arribat a parlar?
No, no hi ha hagut contacte oficial ni amb l’empresa ni amb els seus directius. Sí que hem parlat amb revisors i accepten el que fem, perquè mentre les persones afectades pel trastorn memetro no passin per cap control de seguretat, millor per ells: a ningú li agrada enfrontar-se a la gent o posar multes… Per als revisors això és un problema, i el que fem des de l’associació és evitar-los aquest problema.

Els afectats de memetro capgirem la xarxa de control que envolta el transport públic amb la utilització de xarxes socials. Se’ns ha intentat individualitzar i controlar, i la nostra resposta ha estat col·lectiva: xarxes i mòbils per compartir informació i ajudar-nos mútuament. Ara ja hi ha més persones participant de memetro i dels avisos de controls que càmeres de seguretat.

Fi de la conversa amb el David. R+S en el metro de Plaça de Sants, saliendo de la L1, arriba de las escaleras mecánicas, antes del pasillo #memetroBCN 17.40h. Aquest és un dels tants avisos que comparteixen a Twitter, a temps real, les persones afectades pel trastorn.

A mi em sembla que els dirigents de TMB, i en general tots els dirigents, tenen avui dos problemes: el primer és entendre com funcionen les xarxes socials i quines noves dinàmiques estan generant; el segon és com respondre a la intel·ligència quan aquesta s’organitza col·lectivament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s