[Aquesta és una 
adaptació lliure i en català de l’article original publicat avui al blog d’Amnistia Internacional a eldiario.es.
La Masha i la Nadia són dues joves russes que a l’octubre de 2011, juntament amb altres companyes, creen un grup activista per evidenciar que la llibertat d’expressió, i en general els drets humans, estan sota amenaça al seu país. Les joves decideixen barrejar ingredients com l’art, la política, el feminisme i la música punk en una hiperactiva coctelera activista per denunciar aquesta situació mitjançant accions pacífiques però provocadores en espais de gran visibilitat pública, i així aconseguir repercussió. Neixen les Pussy Riot.
Mesos després, el 21 de febrer de 2012, irrompen un parell de minuts a la principal catedral ortodoxa de Moscou per interpretar una oració punk “Mare de Déu, lliura’ns de Putin” i denunciar l’actual deriva autoritària de Rússia. Amb això n’hi ha prou: en poques hores el video de l’acció atrapa 600.000 visitants a Youtube i aconsegueix un gran ressò internacional.
El context també hi fa la seva: de novembre a març de 2012, entre les eleccions legislatives i les presidencials que confirmen el retorn de Putin al lideratge de l’estat, Rússia viu les manifestacions més importants des del col·lapse de l’URSS. Molta gent al carrer que denuncia poca transparència en els processos polítics. La resposta del poder a aquestes manifestacions és més repressió, cops a manifestants i detenció i assetjament a destacats opositors i periodistes.
Coincidint amb les eleccions que confirmen Putin com a nou president, el 4 de març, les autoritats russes detenen la Masha i la Nadia. Dies després, una tercera Pussy Riot, la Katia, també ingressa a la presó. A partir d’aquí, la història més coneguda. A l’agost arriba el judici, envoltat per una gran atenció mediàtica i enmig d’un agre debat intern en la pròpia societat russa sobre la llibertat d’expressió, els seus límits, la separació efectiva Església-Estat en un estat laic i la (no)independència i corrupció del poder judicial.
I després la condemna: dos anys de presó per “odi religiós” i escàndol. És correcta l’acció de les Pussy Riot? No té importància. Podem entendre que algú es pugui sentir ferit o ofès en els seus sentiments o creences per la seva actuació a la catedral? Possiblement. Però aquest no és el debat, o sí que ho és, però aleshores ja és un debat ideològic i, per tant, esbiaixat perquè ens estem movent en el terreny dels drets fonamentals. Aquí el punt clau és que la llibertat d’expressió no pot veure’s limitada per les “ofenses”.
Que encara que els sectors més conservadors (i també els més ultres) de la societat russa se sentin “ofesos” per la performance de les Pussy Riot, la llibertat d’expressió les empara. Cal recordar a Rússia que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha sostingut en diverses ocasions que la llibertat d’expressió no només abraça l’àmbit de les idees inofensives o “blanques”, sinó també les que ofenen o escandalitzen? I que la crítica a les religions i creences forma part de la llibertat d’expressió més bàsica? La condemna de les noies mai no s’hauria d’haver produït.
Però el Kremlin ni s’immuta. No serveixen de res les mobilitzacions ni la solidaritat amb les noies que arriben de mig món. Ni les 38.000 firmes recollides per Amnistia Internacional a tot l’Estat, entregades a l’ambaixada russa de Madrid. Avui, superat ja el primer aniversari de l’actuació, dues de les tres noies segueixen a la presó; l’altra, Katia, va ser excarcerada a l’octubre.
La Masha està en una colònia penitenciària a Perm, 1.000 km a l’est de Moscou, a tocar dels Urals. La Nadia, a Monròvia, a 500 km de casa seva. Totes dues són mares de nens petits. La Masha ha rebut amenaces i va estar en règim d’aïllament. La Nadia té problemes de salut que han empitjorat sota custòdia.
Estan malament, suportant la duresa d’un sistema penitenciari que nombroses organitzacions assenyalen per vulnerar els drets humans amb maltractaments sistemàtics als seus reclusos.
Segurament el cas de les Pussy Riot no és el més greu que passa a Rússia, tot i que la seva càrrega simbòlica és elevada: noies joves empresonades per interpretar una cançó anti Putin. Però la seva història sí esdevé una autèntica pedra de toc de l’actual situació de la llibertat d’expressió a Rússia.
Un any després, ha empitjorat i el cas de les noies és el punt de partida d’una severa campanya de repressió dels drets humans en aquest país: la Duma russa ha adoptat durant l’últim any noves lleis que tenen en el punt de mira activistes de drets humans i LGBT, ONG i opositors que critiquen el poder.
Tornant a les Pussy Riot, la Masha i la Nadia afirmen que senten tota aquesta pressió de l’Estat rus. En les poques entrevistes concedides des de les colònies penitenciàries repeteixen que no es penedeixen gens del que van fer. La Nadia diu que no creu que la seva vida canviï quan surti de la presó, “seguiré fent art i política, com abans”, diu, i critica que la població russa es cregui sempre el que llegeix i no s’apropi als mitjans de comunicació amb una “mirada crítica”.
La Masha lamenta “el soroll i la incapacitat per tenir un moment per a tu mateixa. És impossible llegir, concentrar-se, escriure res… El més difícil és entendre com mentalment aquí es transformen les persones en esclaves que han d’obeir”.
Les noies ara són víctimes del pes esclafant i abusiu d’un estat i així és com se senten. Però per mi són unes noies valentes.
El Segon Plat 
Deixa un comentari