“Ens ha canviat la forma de pensar, de parlar i d’actuar”

14/05/2013 per 1 comentari

8573708531_bee5106532_zVaig conèixer de primera mà el cas de les Mares de Soacha el 2010, quan acabava d’aterrar a Amnistia Internacional i ens va visitar la Luz Marina Bernal. Ella és una de les mares colombianes que veuen desaparèixer els seus fills el 2008.

En unes setmanes alguns apareixen en fosses comunes. “Són guerrillers morts en combat”, diuen els militars. Les mares no es creuen aquesta versió. Guerrillers? Els seus fills? No pot ser…

Poc temps després es comença a saber la veritat: es descabdella una de les trames més obscures del conflicte a Colòmbia. Els fills de les Mares de Soacha i molts més (potser fins a 3.500) esdevenen els “falsos positivos”: joves executats extrajudicialment per l’exèrcit, que els fa passar per guerrillers perquè els soldats i els oficials puguin cobrar les recompenses que el president Uribe concedeix als qui eliminin combatents de les FARC. L’escàndol és monumental. El cap de l’exèrcit dimiteix. L’actual president colombià, Juan Manuel Santos, era el ministre de Defensa d’aleshores.

Les Mares de Soacha porten cinc anys de lluita amb el govern colombià per conèixer la veritat, saber què els va passar als seus fills i intentant que es faci justícia.

Dos mesos enrere retrobo la Luz Marina Bernal a Barcelona i conec una altra mare, la María Sanabria. Són aquí per recollir un premi del Parlament de Catalunya i de l’ICIP com a constructores de pau. I tant que ho són. I valentes també. Recordo que al 2010 la Luz Marina parlava baixet i semblava una dona molt tocada i fràgil. Avui veig una Luz Marina molt més serena, més segura. Potser més forta? No n’estic segur, però ella no és la mateixa: “En cinc anys ens ha canviat la forma d’actuar, de parlar, de pensar…”, em diu.

Aquesta és la conversa que vaig tenir amb totes dues. [Read more…]

Filed Under: Drets Humans, Pau i Cooperació, Entrevistes, Món Tagged With: , , ,

Iraq: 10 anys i on són els drets humans?

02/05/2013 per Feu un comentari

IraqAquest apunt és una versió resumida de l’article publicat al setmanari Directa número 313 (17.04.2013). En PDF des d’aquí.

2003: Els EUA i els països aliats ocupen militarment l’Iraq de Saddam Hussein. Des d’aleshores i fins avui, aquests mateixos països sempre han parlat d’un Iraq “alliberat” i d’una ocupació que va posar fi a les violacions de drets humans comeses per Saddam. Però rere aquest missatge idíl·lic hi ha moltes evidències que la tortura a l’Iraq ha estat lineal i sense interrupcions durant aquests deu anys, tant per part de les tropes estrangeres com de les autoritats iraquianes.

Amnistia Internacional ha publicat recentment un informe, Iraq: una dècada d’abusos.  La investigació confirma que, deu anys després de la invasió, l’Iraq segueix immers en una espiral d’abusos contra els drets humans que tenen el seu punt àlgid en la tortura de persones detingudes o l’alt nombre d’execucions (129 al 2012).

Ni ara el govern iraquià ni abans les potències ocupants (EUA, Gran Bretanya) han complert mai les normes a què estaven obligades pel dret internacional i, com sol passar, ha estat la població iraquiana qui ha acabat pagant un preu molt alt. La intensa violència de l’última dècada ha devastat Iraq i la seva gent. A principis de 2013, l’organització independent Iraq Body Count havia registrat més de 112.000 morts violentes entre la població civil, un mínim de 15.000 provocades per les forces nord-americanes i altres tropes estrangeres. [Read more…]

Filed Under: Drets Humans, Pau i Cooperació, Món Tagged With: , , , ,

Dades que cremen. 1

20/02/2013 per Feu un comentari

www.obeygiant.comDades que cremen són les que ens passen per davant quan llegim premsa o saltem pels titulars dels mitjans digitals, que escoltem a la ràdio o veiem en un gràfic a la TV. Són pocs segons i marxen, potser per sempre.

Dades que cremen són les que expliquen moltes de les coses que estem vivint darrerament però que sovint passen desapercebudes en la voràgine d’informació que ens ataca per tot arreu.

Dades que cremen són les que el poder no voldria veure mai publicades i que fan arrufar el nas als qui es creuen invencibles i cada cop ho són menys.

Dades que cremen són les que qüestionen allò que mai no s’ha qüestionat i donen més raons als qui ja en tenen a cabassos…

Periòdicament aniré publicant aquestes dades al bloc, citant-ne la font. Aquí la primera entrega:

  • Des de maig de 2011 (tret de sortida del 15M) fins a gener de 2013, s’han posat gairebé 900 multes (877) a persones que participaven en algun tipus de protesta o manifestació, i només a Madrid. Font: La Marea
  • En 6 mesos de presidència de Mursi (Germans Musulmans) a Egipte un total de 61 persones han mort violentament en enfrontaments amb la policia. Font: Setmanari Directa
  • El manteniment i neteja del Palau de Marivent, residència estival de la família reial a Mallorca, costa 1,67 milions d’euros que no paga la casa del Rei, sinó que va a càrrec dels pressupostos del Govern de les Illes Balears. Font: La Marea
  • En només 45 dies de 2013 l’Aràbia Saudita ha executat 10 persones, a raó de gairebé 1 persona cada quatre dies. Font: Amnistia Internacional
  • Un total de 357 defensors i defensores dels drets humans van patir agressions individuals a Colòmbia al 2012, augment del 49 % respecte a 2011. Font: El Espectador.com
  • El 85% de les empreses de l’Ibex 35 tenen algun tipus de presència en paradisos fiscals. Font: Comunicat conjunt d’AI, Greenpeace i Intermón Oxfam.
  • Al Líban ja hi ha prop de 220.000 persones refugiades que han fugit del conflicte a la veïna Síria. Un 40% no està registrat per l’ACNUR i un 25% diu que no ha rebut cap tipus d’ajuda humanitària. Font: MSF

La imatge és d’Obey Giant: www.obeygiant.com

Filed Under: Dades que cremen Tagged With: , , , , , , , , , , ,

Nens que fan la guerra

13/02/2013 per 2 comentaris

“Enswww.menoressoldado.org ensinistraven per disparar apuntant al cor o als peus. Abans del combat, menjàvem un arròs amb una pols blanca vermella i ens posaven injeccions. A mi me’n van posar tres. Després de les injeccions i de menjar l’arròs barrejat amb la pols, em convertia en una màquina, podia fer qualsevol cosa pels meus amos”.

Qui parla és un nen soldat malià, enrolat a la força en grups armats islamistes al nord del país, un testimoni recollit per Amnistia Internacional al mes de gener en aquest país del Sahel.

Però Mali, ara d’actualitat pel conflicte obert entre el govern, els islamistes i França, no està sol: l’Afganistan, Txad, Colòmbia, Filipines, l’Índia, l’Iraq, Líbia, Myanmar, el Pakistan, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Somàlia, Sudan, Sudan del Sud, Tailàndia i el Iemen se sumen a la llista negra de 17 països on 5 ONG espanyoles van detectar l’any passat l’allistament forçós de nens i nenes per fer la guerra.

Aquest grup d’ONG (Alboan, Amnistia Internacional, Entreculturas, Fundació El Compromiso i Save the Children) alerta que, lluny de reduir-se aquesta xifra, enguany són més els països que segueixen reclutant menors.

Són dades incompletes, perquè els països afectats les amaguen, però versemblants. Cada dia milers de nens i nenes participen en conflictes armats, són utilitzats per cometre violacions de drets humans o bé pateixen maltractaments, violacions i abusos sexuals, són drogats o esdevenen testimonis directes d’assassinats.

Els infants no sempre participen directament en els combats, poden ser utilitzats per rentar la roba, moure i transportar farcells, cuinar, fer de missatgers o d’espies. En el cas de les nenes, sovint són obligades a servir d’esclaves sexuals. [Read more…]

Filed Under: Drets Humans, Pau i Cooperació, Món Tagged With: , , , , , , ,
«Pàgina anterior
Següent pàgina»