Adéu bales de goma… I ara?

bales_influencersFa gairebé un any i mig, quan Ester Quintana va rebre l’impacte d’una bala de goma dels Mossos a Barcelona, semblava impossible. Però el dia ha arribat. Avui, per fi, els Mossos deixen d’utilitzar aquests projectils, després de provocar en els darrers anys lesions greus a una desena de persones, la majoria (fins a 7) amb mutilacions oculars.

Aquestes actuacions han suposat també la imputació de fins a 30 agents de la policia autonòmica, cap condemna fins al moment.

Com hem arribat fins aquí? En primer lloc per la pressió popular. Una feina impagable que han fet els moviments socials, especialment Stop Bales de Goma i Ojo con tu Ojo, el darrer, sorgit de l’entorn de l’Ester. Han estat les víctimes, els seus advocats i grups de suport els qui s’han mobilitzat i han interpel·lat els responsables polítics fins a provocar el canvi.

Aquests i altres grups són els que han situat aquesta qüestió en l’agenda política i mediàtica; els qui han encertat el to comunicatiu (tan dur i alhora tan sensible…) per fer-nos entendre l’experiència personal que suposa perdre un ull. Són del tot imprescindibles la sèrie de fotografies de Stop Bales de Goma, aquest vídeo o el primer de l’Ester Quintana, a sota.


Són també els qui han posat el dit a la nafra assenyalant els canvis de versions del cos policial, les contradiccions, si no directament les mentides, dels responsables policials i polítics… sacsejant els mitjans que, com sol ser habitual, van transmetre versions oficials sense qüestionar-les a fons. Finalment es va forçar una comissió parlamentària.

Sense tots aquests moviments avui no tindríem prohibició de les bales de goma. En tot moment els responsables polítics han anat a remolc. Primera lliçó.
[Read more…]

Llibres i drets humans (Sant Jordi)

Aprofitant i reciclant unes recomanacions que he preparat per al web d’Amnistia Internacional Catalunya, i afegint-ne de noves, aquí una petita tria i selecció de llibres per Sant Jordi (novel·la, còmic, assaig, reportatge periodístic, etc.) que toquen qüestions relacionades amb els drets humans. Bona diada!

Warcelona. Una història de violència –  Jordi Borràs Pol·len Edicions
El fotoperiodista Jordi Borràs posa sobre la taula la violència als carrers de Barcelona, en totes les seves cares i expressions possibles. I amb una intenció clara: denunciar, d’una banda, l’ús desmesurat de la força per qui en té el monopoli de forma legal i, de l’altra, el poc rigor informatiu en molts mitjans de comunicació quan informen i valoren de disturbis al carrer.

Por qué no debemos pagar la deuda – Plataforma Auditoría Ciudadana de la DeudaIcaria Editorial
El deute continua sent un obstacle per al desenvolupament humà en molts racons del planeta, entre els quals el nostre. Aquest llibre analitza les raons i causes que expliquen la crisi i l’acumulació del deute, així com les conseqüències que té sobre la població i les possibles alternatives, que n’hi ha.

Tres años de revoluciones árabes – Paloma González del Miño (ed.)Los Libros de la Catarata
Temàtica: Nord d’Àfrica i Pròxim Orient / Món àrab / Drets humans / Assaig
Per entendre millor el nou context polític i social que es deriva de l’anomenada Primavera Àrab al Magreb i Pròxim Orient. El desig de canvi contra l’autoritarisme, la demanda de millors condicions de vida, la superació de la por a la protesta o la capacitat organitzativa dels manifestants, són alguns dels temes que s’hi analitzen.

14 – Jean EchenozRaig Verd Editorial
Temàtica: Guerra / Conflicte / I Guerra Mundial / Novel·la
En el terreny de la ficció, l’escriptor francès explica la història de cinc homes que van a la guerra de 1914. De manera molt detallada i descriptiva, i en poques pàgines, Echenoz condensa magistralment els combats, el patiment, la mort i l’essència del que va suposar aquell conflicte per a qui hi va participar. Essencial per entendre l’horror i l’absurd de tot conflicte bèl·lic i, en especial, de la Gran Guerra, just quan se’n compleix el centenari.

Qatar, el país més ric del món – Món SanromàEdicions de 1984
Temàtica: Qatar / Drets humans / Immigració / Drets laborals
Qui viu als gratacels enmig del desert d’aquest petit apaís asiàtic? Per què Qatar té tant d’interès en el Barça i Catalunya? Quina és la situació dels treballadors immigrants que hi viuen? Recentment Amnistia Internacional ha denunciat en un informe les condicions de vida i la vulneració de drets laborals d’aquestes persones.

Niños futbolistas – Juan Pablo MenesesBlackie Books
Temàtica: Futbol / Esport / Drets Humans / Reportatge / Periodisme
L’autor ha recorregut Amèrica Llatina i Espanya buscant un nen futbolista, una futura estrella, un nou Messi. Un relat extrem que desvetlla la cara oculta del mercat futbolístic: el tràfic de nens, la pressió de famílies, escoles i observadors de clubs espanyols, els viatges, esperances i fracassos. La cara fosca d’un esport de masses que mou tants diners i passions. [Read more…]

Un còmic contra la impunitat

chelita-02Reconec que no sóc un gran seguidor del còmic ni m’agrada especialment el gènere de vinyetes. Però cada cop circulen més exemples d’una novel·la gràfica valenta i rigorosa, enfocada a la crònica social, que documenta fets reals i desplega la informació com un gènere periodístic més.

A mig camí de la novel·la i la crònica, el còmic que explica fets inspirats en el món real de manera didàctica i instructiva juga un paper emergent i cada cop més necessari per arribar a nous públics.

En són exemples Persépolis de Marjane Satriapi, que explica la vida d’una nena a l’Iran dels aiatol·làs, els llibres de Joe Sacco sobre Gaza (Palestina) i Bòsnia o el Maus d’Art Spiegelman. Si anem més enrere, com a clar i clàssic precedent, destaca Carlos Giménez i la sèrie Paracuellos sobre l’Espanya gris de postguerra i l’Auxilio Social. Tots ells grans llibres i molt recomanables.

La setmana passada vaig tenir la sort de participar en la doble presentació a Barcelona d’una d’aquestes novel·les gràfiques, més humil, no menys important.

És La Chelita. El Salvador 1992 de l’asturià Ruma Barbero, que explica la història real d’una cooperant espanyola a El Salvador en firmar-se els acords de pau de Chapultepec. Aquests acords van  posar fi a un sagnant conflicte armat intern que va costar la vida a 75.000 persones en dotze anys.

La Charo, la protagonista, arriba a un país trinxat pel conflicte i participa en l’elaboració de l’informe per a la Comissió de la Veritat de Nacions Unides. Allà documenta els testimonis de nombroses violacions de drets humans comeses durant la guerra, especialment massacres i assassinats en massa perpetrats per l’exèrcit (de fins a 300 persones de cop), però també desaparicions forçades, tortures sota custòdia i violacions. [Read more…]

“Que ens tornin la terra”

Yyad TamimiL’Iyad Tamimi és prim, amb la cara esmolada i uns ulls molt expressius. És amable, somriu, i s’expressa amb un anglès bàsic però efectiu. Té una energia desbordant i parla projectant el cos i les mans cap endavant, com volent que les seves paraules arribin ben lluny i endins. L’Iyad és palestí. De Nabi Saleh, una petita població d’uns 500 habitants a pocs quilòmetres de Ramal·lah. Ell és el que corre a la foto de l’esquerra.

Al costat de Nabi Saleh hi ha Halamish, un assentament de colons israelians establert el 1977. El 2008 els colons israelians s’apropien la veïna font d’aigua d’Al Qaws, que els palestins utilitzen per regar les seves terres de cultiu. Els colons no li donen cap ús especial a la font. No en necessiten l’aigua, que els arriba d’altres bandes. Per ells és un lloc turístic: s’hi banyen i hi van d’excursió. Ara els palestins tenen prohibit l’accés a la font i a les terres del voltant.

Al 2009 els habitants de Nabi Saleh i del poble veí de Dier Nitham comencen a organitzar manifestacions setmanals per reclamar l’accés a les terres i a la font.

Sempre de manera pacífica i amb resistència i desobediència noviolenta, cada divendres marxen en grup cap a la font: homes, dones i nens. La resposta israeliana a la manifestació és contundent: gasos lacrimògens, bales de goma, granades paralitzants, cops de porra, gas pebre i, el que és pitjor, foc amb munició real. L’organització israeliana pels drets humans B’Tselem fa públic el 2011 un informe que acusa les forces de seguretat israelianes de violar els drets dels manifestants. [Read more…]