Nens que fan la guerra

“Enswww.menoressoldado.org ensinistraven per disparar apuntant al cor o als peus. Abans del combat, menjàvem un arròs amb una pols blanca vermella i ens posaven injeccions. A mi me’n van posar tres. Després de les injeccions i de menjar l’arròs barrejat amb la pols, em convertia en una màquina, podia fer qualsevol cosa pels meus amos”.

Qui parla és un nen soldat malià, enrolat a la força en grups armats islamistes al nord del país, un testimoni recollit per Amnistia Internacional al mes de gener en aquest país del Sahel.

Però Mali, ara d’actualitat pel conflicte obert entre el govern, els islamistes i França, no està sol: l’Afganistan, Txad, Colòmbia, Filipines, l’Índia, l’Iraq, Líbia, Myanmar, el Pakistan, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Somàlia, Sudan, Sudan del Sud, Tailàndia i el Iemen se sumen a la llista negra de 17 països on 5 ONG espanyoles van detectar l’any passat l’allistament forçós de nens i nenes per fer la guerra.

Aquest grup d’ONG (Alboan, Amnistia Internacional, Entreculturas, Fundació El Compromiso i Save the Children) alerta que, lluny de reduir-se aquesta xifra, enguany són més els països que segueixen reclutant menors.

Són dades incompletes, perquè els països afectats les amaguen, però versemblants. Cada dia milers de nens i nenes participen en conflictes armats, són utilitzats per cometre violacions de drets humans o bé pateixen maltractaments, violacions i abusos sexuals, són drogats o esdevenen testimonis directes d’assassinats.

Els infants no sempre participen directament en els combats, poden ser utilitzats per rentar la roba, moure i transportar farcells, cuinar, fer de missatgers o d’espies. En el cas de les nenes, sovint són obligades a servir d’esclaves sexuals. [Read more…]

Què li passa al meu mòbil?

Campanya Raise Hope for Congo - Enough ProjectDoncs que segurament està tacat de sang… Les empreses fabricants de mòbils són poc transparents en la cadena de subministrament i no garanteixen prou que els minerals utilitzats en la fabricació d’aparells (com el coltan) són nets i no provenen de l’explotació il·legal de recursos en països com el Congo.

¿Saben aquestes empreses que la compra de minerals està allargant un conflicte de gairebé 20 anys, amb 5 milions de morts, i on es cometen repetides violacions de drets humans, com els abusos sexuals a dones i nenes com a arma de guerra? És legal tot el procés de comercialització del coltan? Quines empreses i actors hi estan implicats? Hi ha alternatives? Què hi pot fer la ciutadania?

De tot això es va parlar dilluns passat en el cicle Els dilluns dels Drets Humans (Cristianisme i Justícia), on dos bons coneixedors de la zona i de processos de pau, Óscar Mateos i Miquel Àngel Prieto, van donar algunes respostes i claus per entendre millor la realitat de la RD del Congo. L’Óscar va explicar que el conflicte té moltes dimensions, que està internacionalitzat  i hi juguen una multiplicitat d’actors, alguns clau, com Uganda o la veïna Rwanda de Paul Kagame, aliat ferm dels EUA i responsable de grans matances i desplaçaments forçats de població civil a la regió dels Grans Llacs.

També hi ha unes causes històriques, amb el pic situat en les atrocitats comeses per la presència colonial (Bèlgica), i també d’econòmiques, com l’explotació de l’or o el coltan (85% de les reserves mundials a la RDC i imprescindible per als nostres aparells electrònics)… Unes riqueses naturals del país cobejades per una vuitantena de multinacionals que hi operen.

I també hi juguen unes Nacions Unides que hi són presents amb cascos blaus i que “ja formen més part del problema que de la solució”, segons Óscar Mateos, amb un paper “nefast” en el seu desplegament militar; per exemple, en les agressions sexuals comeses per les seves forces i denunciades per organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. [Read more…]