Què li passa al meu mòbil?

Campanya Raise Hope for Congo - Enough ProjectDoncs que segurament està tacat de sang… Les empreses fabricants de mòbils són poc transparents en la cadena de subministrament i no garanteixen prou que els minerals utilitzats en la fabricació d’aparells (com el coltan) són nets i no provenen de l’explotació il·legal de recursos en països com el Congo.

¿Saben aquestes empreses que la compra de minerals està allargant un conflicte de gairebé 20 anys, amb 5 milions de morts, i on es cometen repetides violacions de drets humans, com els abusos sexuals a dones i nenes com a arma de guerra? És legal tot el procés de comercialització del coltan? Quines empreses i actors hi estan implicats? Hi ha alternatives? Què hi pot fer la ciutadania?

De tot això es va parlar dilluns passat en el cicle Els dilluns dels Drets Humans (Cristianisme i Justícia), on dos bons coneixedors de la zona i de processos de pau, Óscar Mateos i Miquel Àngel Prieto, van donar algunes respostes i claus per entendre millor la realitat de la RD del Congo. L’Óscar va explicar que el conflicte té moltes dimensions, que està internacionalitzat  i hi juguen una multiplicitat d’actors, alguns clau, com Uganda o la veïna Rwanda de Paul Kagame, aliat ferm dels EUA i responsable de grans matances i desplaçaments forçats de població civil a la regió dels Grans Llacs.

També hi ha unes causes històriques, amb el pic situat en les atrocitats comeses per la presència colonial (Bèlgica), i també d’econòmiques, com l’explotació de l’or o el coltan (85% de les reserves mundials a la RDC i imprescindible per als nostres aparells electrònics)… Unes riqueses naturals del país cobejades per una vuitantena de multinacionals que hi operen.

I també hi juguen unes Nacions Unides que hi són presents amb cascos blaus i que “ja formen més part del problema que de la solució”, segons Óscar Mateos, amb un paper “nefast” en el seu desplegament militar; per exemple, en les agressions sexuals comeses per les seves forces i denunciades per organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. [Read more…]

De policies i manifestants

policiaArticle publicat a Diari de la Solidaritat / El Diario.es Catalunya el 10.12.2012

Malauradament ja comença a ser habitual veure imatges de persones que es manifesten pacíficament contra les mesures d’austeritat i que reben cops i puntades de peu, o ruixades amb gasos o ferides als ulls per projectils de goma…

Tot i la gravetat d’aquests fets, el panorama és força desolador: en l’actualitat les autoritats, totes, ni investiguen prou ni solen castigar l’ús excessiu de la força per part de la policia, i en cas d’iniciar-se investigacions, les demandes queden arxivades al no poder identificar-se els agents implicats perquè no compleixen amb l’obligació de portar visible la identificació.

I quan s’arriba al final (i passa poques vegades) i es produeix una condemna per tortures o maltractaments a membre de cossos policials, assistim perplexos a la concessió d’indults, com ha passat recentment amb l’indult del Govern espanyol a cinc agents de Mossos d’Esquadra condemnats per tortures i maltractament a un detingut en una comissaria de Barcelona.

Aquests indults no fan sinó obrir la porta i reforçar la impunitat davant d’un crim del dret internacional com és la tortura i es llança a la societat un missatge preocupant: els abusos policials no són sancionats com es mereixen.

No és nou el que acaba de passar amb els Mossos d’Esquadra recentment indultats: porta anys produint-se. L’indult és un pas més per incrementar la impunitat sobre els maltractaments policials i els casos de tortura. No oblidem que fins i tot organismes internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans, han condemnat Espanya en diverses ocasions per no investigar tortures com en el cas de l’exdirector d’Egunkaria, Martxelo Otamendi, o pel casos de la detenció il.legal del senegalès Mamadou Kane i d’agressió policial a la nigeriana Beauty Salomon. [Read more…]