“Aquest és el periodisme que ens agradaria fer”

llibreQuedo amb les periodistes Silvia Torralba i Ana Basanta quan a Barcelona plou i plou des de fa tres dies. Amb l’arribada de la tardor i del fred, ve de gust asseure’s al voltant d’una taula perquè m’ho expliquin tot sobre Inconformistes, el llibre que acaben de publicar a Angle Editorial.

L’Ana i la Silvia recullen cròniques de la Barcelona social protagonitzades per persones i col·lectius que surten al carrer per defensar drets com l’habitatge o la salut; o que es mobilitzen per bastir alternatives a un sistema polític, social i econòmic que exclou persones.

Al llibre hi apareixen des de les cooperatives de consum fins als horts urbans; des de la PAH fins a les associacions de veïns/veïnes, el moviment per la pau o col·lectius que treballen en salut i fent acompanyament domiciliari a persones malaltes.

És poc més d’una hora que xerrem a la Rambla del Raval (quin millor barri representa el que expliquen al llibre?). I acabem reflexionant sobre activisme i moviments socials, periodisme i persones que deixen petjada. Ens posem seriosos, riem i ens emocionem. De la Silvia i l’Ana, i del seu llibre, en destacaria la capacitat per transmetre. Quan parlo amb elles, veig una serenor decidida que traspua credibilitat i compromís. I m’agrada, perquè el periodisme és (o hauria de ser) precisament això.

En el llibre parleu de persones amb noms i cognoms, però m’ha agradat que no només us fixeu en la història personal: doneu context i informació. Aneu més enllà del “color” que sol embolcallar els temes socials als mitjans i que sovint evita anar al fons de la qüestió…
La sensibilitat es pot explicar de moltes maneres i volíem transmetre la idea que els inconformistes que protagonitzen el llibre no són simplement “bones persones”. Són gent que s’organitzen, que fan assemblees, que porten anys de lluita i mobilització per transformar realitats. I que tot així no sorgeix del no-res. Ens interessava explicar tot aquest context perquè és vegi d’on prové. Vam fer més de 30 entrevistes.

[Read more…]

Dades que cremen. 3

  • 95 milions d’euros és el que s’embutxacarà el FC Barcelona fins al 2016 pel patrocini de Qatar Airways.  El 2012, Qatar va imposar 21 penes de mort. Al juliol de 2013, 65 activistes van ser condemnats a presó per reclamar més democratització. Un escriptor ha estat condemnat a 15 anys de presó per escriure un poema on reclamava per a Qatar una revolució democratitzadora com la de Tunísia i “insultar” la família de l’emir (monarquia absoluta). El 94% de la força laboral de Qatar és immigrada i pateix unes condicions laborals que vulneren drets. Font: Directa / Amnistia Internacional.
  • L’arribada de persones refugiades de Síria a Espanya és molt inferior a la que reben altres països europeus i ridícula si la comparem amb la que suporten els països veïns: Líban (780.000), Turquia (500.000), Jordània (540.000), Irak (195.000) i Egipte (130.000). Més de 2 milions han fugit de la guerra a Síria des de 2011. Més de 700 sirians esperen resposta per la petició d’asil a Espanya. Des de 2011 el govern espanyol només ha concedit l’estatut de refugiat a 3 persones. Al 2013 ha ofert 30 places per al reassentament d’algun dels 2 milions de refugiats dels països veïns a Síria. Font: EL PAIS / Amnistia Internacional.
  • Espanya té el rècord de ser el país d’Europa occidental amb un percentatge més alt de població empresonada: 159 presos per cada 100.000 habitants; tot i que l’índex de criminalitat és dels meus baixos. La mitjana europea és de 96. En tot el debat sobre el compliment íntegre de les condemnes a presó cal recordar que una cadena perpètua a Alemanya suposen uns 18 anys a la presó; a França, 20; a Anglaterra, 14. A Espanya, amb la reforma del codi penal del 1995, una persona ja pot complir 40 anys a la presó. Font: Ignacio Escolar a El Diario.es.
  • A partir de la sentència de la Doctrina Parot, s’ha parlat molt del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Doncs bé, l’Estat espanyol ha estat condemnat fins a 77 vegades per aquest tribunal; això és, per violar drets humans.
  • Més del 90% de les ajudes públiques concedides el 2011 a l’Estat espanyol es van destinar a mitigar els efectes de la crisi financera i a salvar el sector. Això suposen 84.195 milions d’euros, el 7,84% del PIB i 1.781 euros per habitant. Font: El Diario.es segons informe Comissió Nacional de la Competència.
  • Les llistes d’espera a la sanitat pública s’han situat en una mitjana de 100 dies. Un any abans, al setembre de 2012 la mitjana era de 73 dies: un augment de 27 dies en un sol any. Augmenta l’espera en totes les especialitats clíniques, especialment en cirurgia toràcica i neurocirurgia. Font: La Marea segons dades del Ministeri de Sanitat.
  • El Govern mexicà ha confirmat una llista de 26.121 casos de persones desaparegudes en només 6 anys, de desembre del 2006 a novembre del 2012, sota el mandat del president anterior, Felipe Calderón, en la coneguda com la “narcoguerra“. Font: El Periódico.
  • En el 40è aniversari del cop militar de Pinochet a Xile (setembre 1973), el total de persones reconegudes oficialment com a desaparegudes o assassinades entre 1973 i 1990 és de 3.216, i el de persones que van ser empresonades i/o torturades, de 38.254. Font: Amnistia Internacional.